Ahir vaig anar a fer una petita excursió en globus, amb un grup de companys de tota la vida, perquè fa 25 anys que vam acabar COU a l'Institut Vicens Vives de Girona.
Tots aquests companys són bona gent, la majoria amb carreres universitàries, en tots els àmbits, hi ha metges, infermeres, enginyers, economistes, ... Tots son catalans, vull dir que viuen i treballen a Catalunya, i tenen en comú que estan desenganyats ... dels nostres polítics.
Cada any ens trobem per fer un sopar, i mai havíem parlat de política. Tan és així que jo sempre dic que no tinc ni idea de les tendències polítiques dels meus ex-companys d'estudis. Però ahir vam estar-ne parlant una bona estona, i crec que els nostres polítics tenen molta feina si volen reconduir l'abstenció de les darreres eleccions.
Estan desenganyats dels pactes de l'Estatut, dels pactes de després de les eleccions, de promeses incomplertes, dels sous de la Diputació de Girona, de polítics que no es preocupen pel país, i un llarg etcètera de coses que m'ocuparien tres dies. Em va agradar molt compartir aquesta qüestió perquè ara que estic molt implicat en el Govern de Figueres, l'opinió de gent que sap el què es diu és molt important. No demanen res que no demani la resta de la ciutadania.
Crec que els polítics han perdut el món i la societat de vista. El pitjor que pot passar a una empresa a l'hora d'operar és no tenir en compte l'entorn en el que es mou. Quan això passa, l'empresa és morta. L'oligarquia política que tenim s'ha instal·lat en una posició de prepotència i ha girat l'esquena a la societat. Com que per fer això, la política només interessa a quatre, així s'han apoderat dels llocs de decisió.
En molts casos, quan es parla de participació ciutadana això vol dir muntar una comissió, implicar-hi quatre associacions o entitats, i amb una pastanaga els tenim a tots quiets. Hauríem de tenir en compte què es fa a d'altres paisos europeus amb democràcies més consolidades que la nostra, i socialment més avançats: Suècia, Dinamarca, Holanda,... Aquests països, cada vegada que fan unes eleccions, aprofiten per fer cinc o sis consultes populars. Aquí demanem un referèndum d'autodeterminació i hem de començar a plorar ara, per demanar-lo pel 2014. Té nassos la cosa.
Vaig viure una consulta popular per la instal·lació d'un abocador de residus nuclears a la zona del Bàltic. Va sortir que sí. Però abans d'això, portaven dos anys amb una comissió consultiva formada per una cinquantena de persones i entitats, i discutint el tema de baix a dalt i tornar cap a baix. És evident, que la ciutadania no és tonta, i amb pastanagues no en fan prou.
Tots aquests companys són bona gent, la majoria amb carreres universitàries, en tots els àmbits, hi ha metges, infermeres, enginyers, economistes, ... Tots son catalans, vull dir que viuen i treballen a Catalunya, i tenen en comú que estan desenganyats ... dels nostres polítics.
Cada any ens trobem per fer un sopar, i mai havíem parlat de política. Tan és així que jo sempre dic que no tinc ni idea de les tendències polítiques dels meus ex-companys d'estudis. Però ahir vam estar-ne parlant una bona estona, i crec que els nostres polítics tenen molta feina si volen reconduir l'abstenció de les darreres eleccions.
Estan desenganyats dels pactes de l'Estatut, dels pactes de després de les eleccions, de promeses incomplertes, dels sous de la Diputació de Girona, de polítics que no es preocupen pel país, i un llarg etcètera de coses que m'ocuparien tres dies. Em va agradar molt compartir aquesta qüestió perquè ara que estic molt implicat en el Govern de Figueres, l'opinió de gent que sap el què es diu és molt important. No demanen res que no demani la resta de la ciutadania.
Crec que els polítics han perdut el món i la societat de vista. El pitjor que pot passar a una empresa a l'hora d'operar és no tenir en compte l'entorn en el que es mou. Quan això passa, l'empresa és morta. L'oligarquia política que tenim s'ha instal·lat en una posició de prepotència i ha girat l'esquena a la societat. Com que per fer això, la política només interessa a quatre, així s'han apoderat dels llocs de decisió.
En molts casos, quan es parla de participació ciutadana això vol dir muntar una comissió, implicar-hi quatre associacions o entitats, i amb una pastanaga els tenim a tots quiets. Hauríem de tenir en compte què es fa a d'altres paisos europeus amb democràcies més consolidades que la nostra, i socialment més avançats: Suècia, Dinamarca, Holanda,... Aquests països, cada vegada que fan unes eleccions, aprofiten per fer cinc o sis consultes populars. Aquí demanem un referèndum d'autodeterminació i hem de començar a plorar ara, per demanar-lo pel 2014. Té nassos la cosa.
Vaig viure una consulta popular per la instal·lació d'un abocador de residus nuclears a la zona del Bàltic. Va sortir que sí. Però abans d'això, portaven dos anys amb una comissió consultiva formada per una cinquantena de persones i entitats, i discutint el tema de baix a dalt i tornar cap a baix. És evident, que la ciutadania no és tonta, i amb pastanagues no en fan prou.
Posted in: Pensament
