La setmana passada va haver-hi la cavalcada dels Reis Mags a Figueres, i mentre era allà veia com a tots els nens els brillava la cara, i quant els hi agradava. I pensava en els meus recors de quan era petit, i de cop, me'n vaig adonar de quins eren els meus records dels Reis.
Curiosament, jo no recordo les cavalcades que veia quan era petit, amb aquells Reis tan alts i grossos, vinguts de tan lluny, amb els cavalls, camells, carrosses, o el que sigui que els portessin. D'aquests no en tinc cap. Els records que tinc són de participar-hi, com a portador d'antorxes, com a rei, com a Sant Josep, o en qualsevol altre lloc de la cavalcada. Recordo els preparatius, sempre a Ventalló, muntant els focus i els adornos als remolcs. Fent la reunió prèvia amb tota la gent que hi volia participar i repartint els papers.
Arribat el gran dia, ben aviat a la tarda, començant a pintar gent, ajudant els més petits, o els nous, a vestir-se. Sobretot, anar molt abrigats perquè sempre feia molt fred. I després pujant als remolcs i a fer el recorregut per uns quants veïnats. I veure la cara dels nens, estant a l'altre costat de l'escena.
Recordo aquell nen que el seu pare em va comentar que els reis li portarien una bicicleta. Aquell any, jo anava de rei negre. I quan se'm va acostar li vaig dir: "Ets dius Josep, ets molt bon nen, i t'he deixat una bicicleta al menjador.". Efectivament, quan va arribar a casa es va trobar la bicicleta al mig del menjador. Ningú li podia fer creure altra cosa que el rei negre li havia portat aquella bicicleta.
O aquella cosina nostra, que van tocar el timbre de casa i aparegueren els reis en persona a portar-li els regals. Ella era al costat dels seus pares i va demanar que l'aguantessin o cauria de la impressió. Evidentment, ella veia els seus pares i veia els reis, per tant, tampoc era fàcil de creure altra cosa.
Suposo que deu haver-hi alguna cosa perquè els meus records se'n van més cap a fer feliços els altres, que no pas quan me'n feien a mi. Potser és que fa massa anys ...
Posted in: 
