La crisi actual (i 2)

CONSEQÜÈNCIES I DURADA DE LA CRISI

Com els bancs no tenen diners:
a) Venen les seves participacions en empreses
b) Venen els seus edificis
c) Fan campanyes perquè fem imposicions de diners, oferint-nos millors condicions

Com que la gent comença a sentir-se apretada pel pagament de la hipoteca, va menys al Corte Inglés

Com que el Corte Inglés ho nota, compra menys al fabricant de mitjons de Mataró, que tampoc sabia que hi havia els ninja

El fabricant de mitjons de Mataró pensa que, com que ven menys mitjons, li comença a sobrar personal i acomiada uns quants treballadors

I això es reflexa en l’índex d’atur, fonamentalment a Mataró, on la gent comença a comprar menys a les botigues

La pregunta de la durada és molt difícil de contestar per vàries qüestions:

Perquè no se sap la dimensió del problema (les xifres varien de 100.000 a 500.000 milions de dòlars)

Perquè no saben qui són els afectats. No se sap si el meu banc, el de tota la vida, banc seriós i amb tradició a la zona, té molta porqueria a l’actiu. La cosa dolenta és que el meu banc tampoc ho sap.

Quan a Amèrica, les hipoteques no pagades pels ninja es vagin executant, o sigui, els bancs puguin vendre les cases hipotecades pel preu que sigui, alguna cosa valdran els MBS

Mentrestant, ningú es refia de ningú

Comentari sobre la situació:
Algú ha qualificat aquesta situació com “la gran estafa”
D’altres han dit que el crack del 29, comparat amb això, és un joc de nenes en el pati de recreo d’un convent de monges
Uns quants, qui sap si molts, s’han enriquit amb els interessos que han anat cobrant. Ara es quedaran sense ocupació, però tindran aquest benefici guardat en algun lloc, qui sap si en algun armari blindat, que es possible que sigui on estigui més segur i protegit d’altres innovacions financeres que se li puguin ocórrer a algú
Les autoritats financeres tenen una gran responsabilitat sobre tot el que ha ocorregut. Les Normes de Basilea, teòricament dissenyades per controlar el sistema, han estimulat la titulització fins extrems d’amagar i complicar enormement els mercats als que es pretenia protegir
Els consells d’administració de les entitats financeres involucrades en aquest gran daltabaix, tenen una gran responsabilitat, perquè no s’han assabentat de res. I aquí hi incloc el consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de Figueres.
Les agències de qualificació de rics han estat incompetents o no independents respecte als seus clients, la qual cosa és molt seriosa

Final de la història, de moment. Els principals bancs centrals han anat injectant liquidesa monetària per que els bancs puguin tenir diners

Hi ha experts que diuen que sí que hi ha diners, però el que no hi ha és confiança. O sigui, que la crisi de la liquidesa és una autèntica crisi de no refiar-se del pròxim

Mentrestant, els fons sobirans, que són fons d’inversió creats per estats amb recursos procedents del superàvit en les seves comptes (provinents sobretot del petroli i el gas) com els fons dels emirats àrabs, països asiàtics, Rússia, ..., estan comprant participacions importants en els bancs americans per treure’ls de l’embús en el qual s’han ficat

Què està passant a Espanya?
La confiança està sota zero, i la gent es refia més de guardar els diners sota un rajol, com abans, que en un banc
Per la qual cosa els bancs no disposen de liquidesa per deixar diners i engegar la roda altra vegada
Gran part de l’ocupació generada els darrers anys s’havia produït en la construcció
Això vol dir que en aquest sector augmentarà l’atur de forma fàcil perquè hi havia molts contractes temporals
Moltes d’aquestes persones seran immigrants, que tenen l’avantatge de la flexibilitat que els permetrà moure’s fins allà on primer es generi ocupació
El problema és que continua venint gent de fora d’Espanya atrets per les antigues promeses d’un treball digne
Això provoca que es consumiran més recursos de l’Estat
Que el Govern haurà de ser molt prudent, encara que tingui diners, perquè tots sabem que el diner se sol acabar. I a més, a una certa velocitat.

Extret i adaptat del profesor de IESE Leopoldo Abadia

En una conversa familiar, fa uns mesos, vaig pronosticar el col·lapse de l’economia americana per la falta de control, pel seu capitalisme portat a l’extrem, on tot el que condueix a guanyar diners, val.

El que no podia pensar és que la globalització portés el descontrol als bancs europeus, i per extensió a tota l’economia.

Per tant, quan algú fa pocs dies em deia que els bancs americans s’havien saltat els mecanismes de control, gairebé em parteixo de riure. NO EN TENEN.

Read more »

Posted in: Economia

Les causes de la crisi 2007 - 2008

Escriuré dues entrades lligades. La primera sobre les causes de la crisi 2007 - 2008, que no vol dir que només duri fins al final del 2008, sinó que són les dates de la seva repercussió mundial. La segona entrada serà sobre la previsió de la durada i les seves conseqüències.

Intentaré explicar d’on arrenca i perquè es produeix l’actual crisi financera mundial.

1. L’any 2001 explota la bombolla d’internet (crisi de la “nova economia”)

2. La Reserva Federal d’Estats Units baixa en dos anys el preu del diner del 6,5% a l’1%

3. Això provoca un sobreestímul d’un mercat que començava a enlairar-se: el mercat immobiliari

4. En 10 anys, el preu dels habitatges els dupliquen als Estats Units

5. Durant anys (gairebé des del 1996), els tipus d’interès vigents en els mercats financers internacionals han estat excepcionalment baixos

6. Això ha provocat que els bancs hagin vist que el seu marge de negoci es reduïa
a. Donaven préstecs a un tipus d’interès molt baix
b. Pagaven poca cosa pels dipòsits dels clients (gairebé zero si el dipòsit era en compte corrent i, si a més cobren comissions de manteniment, per comptes de pagar, cobraven)
c. Tot i això, el marge d’intermediació baixava (a – b)

7. Als Estats Units, que sempre passen a davant, a algú se li va ocórrer que els bancs podien fer dues coses:
a. Donar préstecs més arriscats pels que podien cobrar més interessos
b. Compensar el poc marge augmentant el nombre d’operacions

8. Quant als crèdits més arriscats, van decidir:
a. Oferir hipoteques a un tipus de clients, els “ninja” (en anglès “no income, no job, no assets; o sigui, persones sense ingressos fixes, sense ocupació fixa, sense propietats)
b. Cobrar-los més interessos perquè hi havia més risc
c. Aprofitar el boom immobiliari
d. A més, van decidir concedir crèdits hipotecaris per un valor superior al valor de la casa que comprava el “ninja”, perquè amb el boom immobiliari, aquella casa en pocs mesos, valdria més que la quantitat donada en préstec.
e. A aquest tipus d’hipoteques se les va anomenar “subprime”
f. A més, com que l’economia nord-americana anava molt bé, el deutor avui insolvent podria trobar feina i pagar el deute sense problemes
g. Aquest plantejament va ser encertat durant alguns anys. En aquells anys, els “ninja” anaven pagant els terminis de la hipoteca i, a més com els havien donat més diners del que valia la seva casa, s’havien comprat un cotxe, havien fet reformes a la casa i se n’havien anat de vacances amb la família. Tot això amb els diners que els havien pagat de més i amb alguna ocupació que havien trobat.

9. Evidentment, no cal ser economista ni especialista financer per pensar que si alguna cosa falla, la garrotada pot ser important.

10. Quant a l’augment del nombre d’operacions:
a. Com els bancs anaven donant molts préstecs hipotecaris, se’ls acabaven els diners. La solució fou molt senzilla: anar als bancs estrangers perquè els deixessin diners, perquè per alguna cosa hi ha la globalització. Amb tot això, els diners que jo, avui al matí he ingressat en l’oficina central de la Caixa d’Estalvis de Figueres pot estar aquella mateixa tarda a Massachussets, perquè allà hi ha un banc que la meva Caixa d’Estalvis li ha deixat diners perquè li presti a un ninja. Per descomptat, que el de Massachussets no sap que els diners li arriben des de Figueres, i jo no sé que els meus diners, dipositats en una entitat seriosa com és la meva Caixa d’Estalvis, comencen a estar en situació de risc. Això tampoc ho sap el director de la meva oficina de la Caixa d’Estalvis, que només sap que té invertida una part dels diners de les seves inversions en un banc important dels Estats Units.

11. La globalització té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, i els seus perills. La gent de Figueres no sap que està corrent un risc als Estats Units i quan comencen a llegir que allà es donen hipoteques “subprime”, pensa: “Quines bogeries que fan aquests americans!”

12. A més, resulta que hi ha les “Normes de Basilea”, que exigeixen als bancs de tot el món que tinguin un capital mínim en relació als seus actius. Simplificant molt, el balanç del Banc de Massachussets és:
ACTIU PASSIU
Diners a caixa Diners que li han deixat altres bancs
Crèdits concedits Capital
Reserves
Total X milions X milions

Les Normes de Basilea exigeixen que el capital d’aquell banc no pot ser inferior a un determinat percentatge de l’actiu. Llavors, si el banc va demanant diners a altres bancs i donant molts crèdits, el percentatge de capital sobre l’actiu d’aquell banc baixa, i no compleix amb les esmentades Normes de Basilea.

13. Cal inventar alguna cosa nova. I això nou es diu “titulització”: el banc de Massachussets “empaqueta” totes les hipoteques (bones i dolentes) en paquets que s’anomenen MBS (traduït “obligacions garantides per hipoteques”). O sigui, on abans hi havia 1000 hipoteques individualitzades, dintre del compte “crèdits concedits”, ara té 10 paquets de 100 hipoteques cadascun, en els que hi ha de tot, bo i dolent.

14. El banc de Massachussets va i ven ràpidament aquests 10 paquets:
a. On van els diners que obté per aquests paquets? Va a l’actiu, al compte de “diners a caixa” que augmenta, disminuïnt pel mateix import el compte de “crèdits concedits”, amb la qual cosa, ja torna a complir amb les Normes de Basilea
b. Qui compra aquests paquets tan ràpidament? El banc de Massachussets crea unes entitats filials, els “conduits”, que no són societats, sinó que són “trusts” o “fons” i que per aquest motiu no tenen l’obligació de consolidar els seus balanços amb els del banc matriu. És a dir, de cop i volta apareixen unes entitats en el mercat amb el següent balanç:
ACTIU PASSIU
Els 10 paquets d’hipoteques Capital: el que ha pagat pels paquets

15. Si qualsevol persona que treballa a la Caixa d’Estalvis de Figueres, des del president al director de l’oficina, sabessin alguna cosa de tot això, es buscarien ràpidament una altra feina. Mentrestant, tots parlen d’expansió de les seves inversions internacionals, de les que no tenen ni la més mínima idea.

16. Com es financen els “conduits”?
a. Mitjançant crèdits d’altres bancs, amb la qual cosa la bola es va fent més grossa
b. Contractant els serveis de bancs d’inversió que poden vendre aquests MBS a Fons d’Inversió, Societats de Capital Risc, Asseguradores, Financeres, Societats patrimonials familiars, ... Amb això, els de Figueres ja tenim el perill més a prop, perquè igual animat pel director de l’oficina de Figueres, poso diners en un Fons d’Inversió.

17. Arribats aquí, no hem de perdre de vista que tot el sistema està basat en que els ninja pagaran les seves hipoteques i que el percat immobiliari nord-americà seguirà pujant.

18. Però:
a. A principis de 2007, els preus de les vivendes nord-americanes es van desplomar
b. Molts dels ninja es van adonar que estaven pagant per la seva casa més del que ara valia i van decidir no seguir pagant les seves hipoteques (o no van poder)
c. Automàticament, ningú va voler comprar MBS i els que en tenien no els podien vendre
d. Tot el muntatge es va anar enfonsant i un dia, el director de l’oficina de Figueres va trucar a un veí per dir-li que aquell diner s’havia esvaït, o en el millor dels caos, havia perdut el 60% del seu valor
e. En aquests moments ningú, ni ells mateixos, saben la porqueria que tenen els bans en els paquets d’hipoteques que van comprar, i com que ningú ho sap, els bancs comencen a no fiar-se els uns dels altres
f. Com que no se’n refien, quan necessiten diners i van al MERCAT INTERBANCARI, que és on els bans es deixen diners els uns als altres, o no se’n deixen o se’l presten car. L’interès al qual es presten els diners els bans en aquest mercat és l’euríbor, taxa que ha anat pujant.

Conseqüència de tot plegat: ARA ELS BANCS NO TENEN DINERS

Read more »

Posted in: Economia

El consell de savis

Fa uns anys, un grup de professionals del mateix sector, ens reuníem periòdicament per dinar. En teoria eren dinars de treball, o així constaven a les nostres respectives agendes. A la pràctica era molt més que això.

Ens trobàvem a l'entorn d'una taula, cada vegada en un restaurant diferent. Com que entre tots abarcàvem la geografia gironina, cada vegada tocava a un de diferent d'organitzar la trobada. Així, mentre educàvem el paladar posàvem sobre la taula les experiències professionals que anàvem tenint cadascun a la seva empresa.

Començàvem triant el menjar, deixant-nos aconsellar sempre per l'amfitrió. El moment de triar el vi era el moment d'en Dani, que mostrava un coneixement extraordinari. En alguna ocasió ens havia arribat a explicar fins i tot la vinya d'on procedia el vi, o la història familiar d'alguna bodega de nom irreproduïble. La resta escoltàvem i gaudíem. I alguna cosa ens ha quedat. Fins i tot diria que força cosa.

A partir d'aquí, i sense ordre del dia, començàvem a comentar les situacions particulars que teníem entre mans i posant sobre la taula les probables solucions. Després continuavem debatent la situació política catalana i mundial. En aquest punt arreglàvem el món. Tots menys en Pitu, perquè ell sempre tenia molta feina rebent i fent trucades amb un mòbil que tenia cobertura fins i tot al mig del desert del Sàhara.

Després del cafè venia el moment Raül. Ell, un no fumador, es posava a la boca el millor cigar que trobava i es delectava de l'estona, allargant el plaer tan com podia. Sempre s'hi enganxava algun més.

En una de les xerrades, algú va expressar la idea de constituïr un consell de savis, de tipus consultiu. Aquest consell estaria constituit pels comensals que érem en aquell moment, sis o set. Estaríem a disposició de l'organització que ens demanés opinió. Penso que era una gran idea.

Ara em diuen que un dels savis està malalt, molt malalt. I estic molt afectat. En qualsevol cas m'agrada poder dir que ens hi vam aprofitar, no vam perdre ni un moment i que vam gaudir de llargues estones excepcionals. Espero que això acabi bé, que n'estic segur que hi acabarà. Però si no hi acabés, la filosofia del consell de savis era "carpe diem". Doncs això.

Read more »

Posted in: Anècdotes