Ara fa tres mesos que ocupo un nou lloc de treball. Com tots els llocs de responsabilitat tinc l'agenda molt atapeïda, i a sobre, cada dia algun imprevist fa que hagi de rebre més gent de la que cap dintre una agenda raonable. Però no és de la meva agenda que vull parlar.
A vegades, dintre d'aquesta agenda laboral tan intensa, m'hi entren persones que m'expliquen coses realment interessants. I m'agrada escoltar-les perquè és una barreja entre feina i cultura de ciutat o de país de la que m'agradaria estar-ne més impregnat.
N'explicaré una. Amb l'alcalde estem negociant aquests dies la disposició dels tres locals que encara tenen arrendataris, de l'edifici que ja és propietat de l'Ajuntament de Figueres, i on va néixer el Mestre Salvador Dalí. Parlant amb uns dels llogaters em va explicar una anècdota del Mestre en aquella casa. I és que en una visita que el Mestre va fer a l'edifici, mirant la casa on va viure els primers anys de la seva vida, recordava llocs i fets concrets. En un moment de la visita es va parar en un costat i va demanar si algú recordava què hi havia en aquell lloc. Un dels acompanyants va contestar que hi havia hagut un safareig. El Mestre va demanar si encara el tenien, perquè ell se'n recordava d'haver-s'hi capbussat i haver-se fet més d'un bossoga per culpa de les mides petites d'aquells safareig.
Per desgràcia, aquell safareig ja no existia. I mentida o no del Mestre, l'anècdota és veritat. I aquestes anècdotes que m'expliquen la gent gran són les que m'agraden i donen un punt diferent, de kit kat, a la meva agenda diària.
Per tal de recordar-me'n les intentaré escriure. Ara només falta que la meva agenda m'ho permeti.
A vegades, dintre d'aquesta agenda laboral tan intensa, m'hi entren persones que m'expliquen coses realment interessants. I m'agrada escoltar-les perquè és una barreja entre feina i cultura de ciutat o de país de la que m'agradaria estar-ne més impregnat.
N'explicaré una. Amb l'alcalde estem negociant aquests dies la disposició dels tres locals que encara tenen arrendataris, de l'edifici que ja és propietat de l'Ajuntament de Figueres, i on va néixer el Mestre Salvador Dalí. Parlant amb uns dels llogaters em va explicar una anècdota del Mestre en aquella casa. I és que en una visita que el Mestre va fer a l'edifici, mirant la casa on va viure els primers anys de la seva vida, recordava llocs i fets concrets. En un moment de la visita es va parar en un costat i va demanar si algú recordava què hi havia en aquell lloc. Un dels acompanyants va contestar que hi havia hagut un safareig. El Mestre va demanar si encara el tenien, perquè ell se'n recordava d'haver-s'hi capbussat i haver-se fet més d'un bossoga per culpa de les mides petites d'aquells safareig.
Per desgràcia, aquell safareig ja no existia. I mentida o no del Mestre, l'anècdota és veritat. I aquestes anècdotes que m'expliquen la gent gran són les que m'agraden i donen un punt diferent, de kit kat, a la meva agenda diària.
Per tal de recordar-me'n les intentaré escriure. Ara només falta que la meva agenda m'ho permeti.
Posted in: Anècdotes
