El marc general del canvi el 2025
D'acord amb aquest informe, el sistema internacional que va sorgir de la Segona Guerra Mundial canviarà totalment per l'any 2025 degut al sorgiment d enoves potències emergents, a una economia globalitzada en expansió, la transferència de riquesa del món occidental a l'oriental, la transició energètica, el canvi climàtic i la influència creixent d'acotrs no governamentals com les empreses privades, organitzacions religioses i organitzacions criminals transnacionals. S'espera que, a l'any 2025, el sistema internacions sigui un sistema global multipolar que en varis sentits portarà a escurçar la diferència entre el món desenvolupat i en desenvolupament.
L'Informe assenyala que el món tindrà una població més envellida en els països desenvolupats, un constrenyiment de les fonts d'aliments, energia i aigua potable que generarà tensions socials i internacionals; un món amb greus preocupacions sobre el canvi climàtic que limitarà una era de prosperitat sense precedents. El món del 2025 serà també un món de riscos. Les rivalitats estratègiques es veuran reflectides en el comerç, la inversió i la innovació tecnològica. Tot i que es preveu que els Estats Units continuïn essent l'actor internacional més poderós, el seu poder disminuirà, fins i tot en l'esfera militar.
Els escenaris específics
En l'àmbit econòmic, s'espera un ambient on la riquesa flueixi sense precedents i de manera àgil d'occident a orient. Aquest canvi se sustentarà en l'increment en els preus del petroli que beneficiarà els estats del golf i a Rússia. Les projeccions pel Brasil, Rússia i la Xina i la Índia demostren que col·lectivament empataran la participació del G7 en el Producte Interior Brut projectat entre 2040 i 2050. L'Informe també assenyala que la Xina serà el país que més influirà en el món dels propers 20 anys. Si aquesta tendència persisteix, la Xina serà la segona economia del món i es consolidarà com una de les principals potències militars. També es preveu que la Xina es converteixi en el primer importador de recursos naturals i en el primer contaminador del món. En el cas de la Índia, s'espera que continuï amb un alt nivell de creixement econòmic i que contribuirà a la construcció del món multipolar en el qual Delhi es convertirà en un pol d'atracció. Tant la Xina com la Índia hauran de decidir el seu nivell d'involucrament com a líders mundials, amb les responsabilitats que això comporta, i la manera en la qual es relacionaran entre ells.
L'Informe assenyala que Rússia té el potencial de convertir-se en un país més ric i poderós, si inverteix en capital humà, expandeix i diversifica la seva economia i s'integra en els mercats globals. No s'espera que altres països creixin a aquest ritme, tot i que països com Indonèsia i Turquia creixeran de forma notable. En el cas d'Amèrica Llatina, l'Informe assenyala que la majoria dels principals països de la regió, com Mèxic i l'Argentina, es convertiran el 2025 en països amb un nivell d'ingressos mitjà. Tot i això, nacions com Veneçuela i Bolívia es quedaran enrera i Haití serà una nació més pobre i menys governable. Amb tot, la competitivitat econòmica d'Amèrica Llatina estarà per darrera dels països asiàtics.
En l'àmbit demogràfic, l'Informe assenyala que el 97% del creixement de la població mundial es concentrarà a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i només el 3% ocorrerà en el món desenvolupat. Els Estats Units serà l'únic país que no experimentarà l'envelliment de la seva població, en virtut del creixement de la immigració. S'espera que la demanada mundial d'aliments s'incrementi el 50%, la qual cosa generarà incertesa, tensió social i econòmica.
El terrorisme i els conflictes regionals seguiran essent un problema el 2025. En absència d'oportunitats laborals i mecanismes d'expressió política, la insatisfacció entre els joves creixerà, la qual cosa es podrà traduir en un major nombre de cèl·lules terroristes. Pel 2025 s'espera que els grups terroristes siguin organitzacions transnacionals, ben establertes, amb sòlides estructures pel control de les seves accions i amb capacitat per realitzar atacs d'alta sofisticació. L'ús de les noves tecnologies per part dels terroristes serà una de les grans preocupacions del món.
En l'àmbit de les armes nuclears, el món veurà com l'Iran esdevé propietari d'armes nuclears. El risc en l'ús d'armes nuclears en els propers 20 anys, tot i que es percep de baix nivell en l'escala global, serà major a l'actual. El desenvolupament de tecnologia nuclear genera expectatives sobre el sorgiment de nous estats amb armes nuclears i de la possible adquisició d'aquest tipus d'armes pels grups terroristes. La preocupació sobre el conflicte entre la Índia i el Pakistan o sobre Corea del Nord seguirà vigent, perquè es qüestiona la capacitat dels estats políticament dèbils per controlar i assegurar els arsenals nuclears.
Un sistema internacional més complex
El sistema internacional del 2025 serà molt més complex. Hi haurà una major desconcentració del poder internacional, que es preveu que es farà de forma més accelerada com a conseqüència de l'arribada de nous actors, l'empitjorament del dèficit institucional, la consolidació dels regionalismes econòmics i de l'enfortiment dels actors no governamentals. La multiplicació dels actors internacionals podria, en un sentit, enfortir el sistema mundial a l'omplir buits deixats per les institucions creades després de la Segona Guerra Mundial i, per altre, podria fragmentar el sistema i debilitar la cooperació internacional. Les institucions multinacionals, com la ONU, tindran dificultats per adaptar-se a les noves condicions internacionals.
El 2025, el regionalisme asiàtic tindrà impactes globals, a l'enfortir els regionalismes econòmics que s'han format a Nordamèrica, Europa i Àsia oriental. Per una banda, aquesta situació podria convertir-se en un impediment per aconseguir acords comercials en el si de l'OMC i, per altre, propiciar guerres comercials de major envergadura.
Quina classe de futur tindrem?
L'Informe suggereix que el món travessarà per grans intermitències, shocks i incerteses. Alguns exemples inclouen l'ús d'armes nucleras o l'expansió de pandèmies. La transició energètica de components fòssils a fonts alternatives és inevitable i la única pregunta és si serà de manera gradual o de forma sobtada. En els casos de la Xina i Rússia, la pregunta és si transitaran per un règim democràtic o no. Hi ha indicis que suggereixen aquesta possibilitat. Si és així, es generaria una nova onada de democratització que tindria impacte en altres països en desenvolupament.
Una incertesa addicional és el resultat dels reptes demogràfics que enfronten Europa, Japó i Rússia. La disminució de la població pot reduir el poder polític d'aquestes nacions. Tot i això, factors com la tecnologia, les migracions, l'increment del paper de la dona en el cicle econòmic, les millores en els serveis de salut i en l'expectativa de vida podrien canviar el curs de l'actual tendència que apunta a un menor creixement econòmic i a l'increment de tensions socials. Una incertesa més es relaciona amb l'adaptació i la supervivència de les institucions multinacionals a les noves condicions, ja que s'espera que la desconcentració del poder generi un dèficit global en la governança. La complexitat del món i la capacitat dels estats i institucions per adaptar-s'hi serà la major incertesa.
Posted in: 
