Dies enrera, en el bloc d'en Jordi Martí escrivíem sobre la dificultat de prendre decisions. La veritat, és que segons l'escala es complica la cosa.
L'Estat, quan pren decisions les pren per "interés general de Estado" que diuen ells. Això vol dir que hi ha interessos per sobre dels particulars i que l'Estat ha de vetllar perquè es compleixin. La dificultat pels de la perifèria és que aquestes decisions es prenen des de Madrid, que ens queda molt lluny.
La Generalitat pren les decisions pensant en Catalunya com a país, tot i que darrerament l'interés de l'àrea metropolitana pesa molt més que el de la resta del país. Així ens va, perquè a l'Alt Empordà tornem a ser a la perifèria i per més "inri" tenim cura d'un espai que els metropolitans utilitzen per venir-hi a passar les vacances.
Els ajuntaments són els veritables vertebradors i altaveus de la voluntat del poble. Les decisions a nivell municipal són les que escolten i valoren les opinions de la ciutadania, tenint en compte els seus interessos, que agregats haurien de mostrar aquell interés general que sempre mostra l'Estat.
L'Estat necessita un tren de gran velocitat per posar les comunicacions de les grans ciutats al nivell del segle XXI. A la Generalitat li sembla bé connectar Barcelona i la seva àrea metropolitana a través d'una línia d'alta velocitat, posant tantes estacions com convingui a cadascun dels municipis que la conformen. A Figueres ja ens sembla bé que ens facin una estació d'alta velocitat, aprofitant que la via ens passa a tocar del nostre terme, però quina raó ens donen tots plegats per desmantellar la que tenim al centre de la ciutat? La raó del més fort: o ho agafeu o ho perdreu tot.
I el poble? Com deia la Trinca: al poble que el donin pel xubuaua!!!
Ja en parlarem, perquè els empordanesos som molt marrans.
Posted in: Vida
