En aquest nostre país, si d'alguna cosa hi entén tothom és de futbol i de política. En qualsevol lloc que et trobis amb algú, i no saps de què parlar, només pots provar-ho en la política i el futbol. I no em refereixo a l'ascensor, perquè aquí el tema és clar: el temps.
El que em sap greu d'aquestes converses, és que quan parles amb algun gran entès en política, i jo exposo el meu punt de vista, de bona fe és clar, i dono una solució força més senzilla que la que em plantegen, em diuen no hi donis més voltes que la política és així. I jo em pregunto, com és la política?
Per mi la política és la manera de gestionar un grup de gent que viuen en un entorn proper. Per tant, posats a simplificar, segur que les solucions d'uns i altres no diferirien gaire. El problema sorgeix quan entren en joc els partits polítics. Ah amigo, fins aquí podríem arribar! És a partir d'aquest moment quan allò tan raonable deixa de ser-ho i ja només ho entenen dos o tres, els que remenen les cireres. La resta estem en fora de joc.
I parlant en termes futbolístics, passa tres quarts del mateix. Quan un equip juga bé i perd, se sol dir: coses del futbol. El que no diu ningú és que l'equip que ha jugat més bé durant tot un any, és el que guanya la lliga. Per tant, tampoc deu ser tan absurd, el futbol. Perquè sabeu que el futbol és l'esport que té menys regles de tots? Només en té tres: el joc amb les mans, el fora de joc, i el gol.
I la política, quantes regles té? Potser aquest és el problema, que no n'hi ha. Algun dia començaré per aquí.
En la meva vida laboral he tractat molts polítics, i aquells que han estat més àmpliament valorats han estat aquells més planers, que m'ha estat més fàcil entendre'ls. Que m'han fet veure que la política és allò que deia al principi. Aquesta gent, però, no han tingut càrrecs més enllà de president de consell comarcal, suposo que per culpa del mateix. Que per arribar més amunt has de deixar les regles de costat.
M'agradaria veure que això canvia.
Posted in: Pensament
