27 de març 2011

Els problemes energètics

El desenvolupament econòmic actual està basat en l'energia procedent del petroli i de les centrals nuclears. En aquests darrers dies, entre les conseqüències del terratrèmol del Japó sobre la central nuclear de Fukushima i de les revoltes en el món àrab, s'ha reobert el debat sobre la dependència energètica.

Comentant-ho amb una bona amiga, molt preocupada sobretot per les conseqüències de les explosions a les centrals nuclears, vaig expressar el meu convenciment que tenim prou base científica per haver inventat altes fonts energètiques. Altra cosa són els interessos creats a l'entorn del petroli. Molts i poderosos. No serà tan fàcil canviar això.

Un parell de dies després d'això, em va portar un document, del qual en transcriuré alguns paràgrafs i que té molt a veure en aquest tema. Es tracta d'un escrit fet pel Dr. Eugene F. Marlowe, enginyer per partida doble en el MIT i doctorat en Salut Pública a Harvard. Fou president de la Fundació Nova Energia i editor de la Revista Energia Infinita. Sens dubte, un dels científics més valents del segle XX i començaments del XXI en el desenvolupament d'un nou escenari.

Aquesta és la seva darrera carta:
"A totes les persones de món que són curioses i de ment oberta, amb tota la meva bona voluntat, i amb la capacitat que teniu vosaltres de jutjar aquestes coses. Per als científics i enginyers, per als filàntrops, els ecologistes, els experts en energia, els inversors en alta tecnologia, als professionals de la salut, als periodistes, artistes, escriptors, financers, empresaris i líders polítics mireu la realitat. Tant si sou conservador, liberal, demòcrata, republicà o anarquista, poc importa, fins i tot no importa si sou agnòstic, budista, cristià, jueu, hindú, musulmà, ateu, o de qualsevol altra creença espiritual, aquest missatge va adreçat a totes les persones de bona voluntat com sou vosaltres.

Estimats amic:
Comencem amb la memòria per aquells homes savis, que han lluitat des de sempre per portar el coneixement a la humanitat, i que han estat ignorats fins que el futur els va donar la raó, aquesta és una crida sincera, vull que es recolzi la investigació i el desenvolupament de les noves formes d'energia perquè són viables i de ben segur marcarà un nou començament i albada per la humanitat.

(...)

La física és lliure i a vegades s'endinsa en territoris aparentment acotats a causa dels interessos d'una pocs que no renunciaran als seus actuals beneficis.

En nombroses ocasions, tot i els resultats favorables, es desestimen amb facilitat projectes viables per no ser rendibles econòmicament per les multinacionals o els interessos d'uns quants. Les noves generacions s'han de despertar i veure les coses amb ulls nous, han de ser capaços d'assumir amb entusiasme i capacitat crítica el tancament economista dels seus predecessors, han d'erradicara la dependència de certes institucions que només pretenen esclavitzar la humanitat en tots els ordres de la vida. Els joves físics no poden oblidar el passat, i els prego que prenguin com a tasca trencar amb les incerteses del present. Percy Bridgman W., premi Nobel de Física (1946).

Per exemple, el premi Nobel de Física de 1988, Leo M. Lederman, no és partidari de la búsqueda de formes radicalment noves d'energia. És un escèptic "patològic", però tot i això, ell sent que d'alguna forma ens trobem en el llindar de la revolució de la física.

(...)

Les solucions als nostres problemes d'energia estan a l'abast, i sens dubte requereixen d'investigació i de la necessària inversió inicial, però no es tracta de milers de milions de dòlars.

La ciència moderna ha passat per alt i ha ignorat importants descobriments científics que serien puntals en tecnologia, i que resoldrien pràcticament en la seva totalitat els problemes principals de la nostra civilització? Sí, ho ha fet. No entraré en la llarga llista d'horrors innombrables als quals pot conduir la tecnologia si aquesta és utilitzada per finalitats bèl.liques. Prefereixo parlar d'aquells que poden ajudar la humanitat a assolir un nou paradigma i ajudar a resoldre els problemes.

O tal vegada heu pensat que tot això no existeix en absolut? Us puc ben assegurar que existeix, i en aquest moment milers de científics estan encaminada en aquest sentit. Segurament no hem assolit encara els nostres objectius, però gràcies a una investigació científica i minuciosa que exigeix un enorme sacrifici i treball, els objectius són ara molt més a prop d'aconseguir-se. El camí, en sentit científic, ja està marcat. Ara necessitem el recolzament de tothom per tirar endavant i arribar al nostre destí comú: un món amb energia abundant, neta i segura, lluny del control geopolític centralitzat. Sisplau, presteu atenció a aquesta crida, no us quedeu creuats de braços.

(...)

La investigació que cobreix la revista de divulgació Energia Infinita suggereix que hi ha almenys tres grans categories de radicalment noves fonts d'energia que la civilització està a punt de ser capaç de d'aprofitar i reduir a tecnologies pràctiques:
- Categoria 1: Física de l'hidrogen, més coneguda com a fusió freda. Aquest energia seria no contaminant, no tindria radiacions perilloses i que a més té un cost combustible zero. Només un quilòmetre cúbic d'aigua de mar proporcionaria l'energia equivalent a totes les reserves de petroli conegudes a la Terra.
- Categoria 2: Energia del buit, o Zero Point Energy.
- Categoria 3: Energia ambiental o energia tèrmica sensible.

Què passa amb l'energia solar, l'eòlica o les piles de combustible d'hidrogen?  Aquests estan molt bé i l'Energia Infinita també les dedica un espai petit per escriure sobre elles, però en un futur on es necessitarà energia en abundància, l'energia neta no té gairebé cap possibilitat de sortir de les bones intencions, beneficioses, però extremadament limitades d'aquestes energies i d'altres energies renovables convencionals.

(...)"

Dies enrera saltava a les portades dels mitjans alternatius l'intent dels mitjans de comunicació i algunes revistes científiques de ridiculitzar la fusió freda plantejada per Andrea Rossi i Sergio Focardi. La magnitud d'aquesta investigació suggereix que hi ha una tecnologia viable que usa comunisme materials disponibles i que no produeix CO2 ni radioactivitat i té l'avantatge de ser molt econòmica, tant des del punt de vista de la producció com de la implementació.

La raó per la qual aquesta demostració ha estat censurada i rebutjada per la seva publicació en revistes científiques és que no interessa a les grans corporacions assumir un sistema d'energia basat en la gestió de l'abundància.

Sempre acabem topant amb aquesta oligarquia que té tot el poder. Però les noves tecnologies ens han obert un canal de difusió barat i gairebé universal. Això vol dir que igualment com sense pressupost la població s'ha carregat els règims autoritaris d'Egipte i Tuníssia, que disposaven d'un pressupost immens per la seva cronificació, en el tema de les noves fonts d'energia podria passar alguna cosa semblant. I són moltes llebres que corren alhora.

13 de març 2011

Terretrèmol al Japó

Avui fa un dia plujós, fred, d'aquells de finals d'hivern, en els quals les persones només tenim ganes de fer el mandrós al sofà, embolicats amb una manta. Si no he fet això més estona és perquè tenia feina. Però quan a la tarda m'he posat a escriure alguna cosa he pensat que només podia fer-ho del terratrèmol del Japó.

Resulta que ahir dia 11 de març, va haver-hi un terratrèmol de 8'9 graus a uns 200 km de la costa del Japó, a 10 km sota terra, amb moltes rèpliques i un posterior tsunami que ha causat milers de morts, una devastació de proporcions incalculables i una alarma nuclear que no sabem fins in pot arribar. Diuen que és el setè per ordre de magnitud des de que es mesuren els seïsmes.

Les imatges en directe del tsunami, veient com cinc quilòmetres d'aigua de mar avançava de forma lenta, però imparable, són esgarrifoses. Veure el poder devastador de l'aigua com s'emporta cases com si fossin barcos i com doblega edifics com si fossin de paper. Centenars de cotxes arrossegats amb una facilitat esfereïdora. I posteriorment, en la reculada, emportar-s'ho tot mar endintre, deixant barcos com edifici de sis plantes enmig de carrers i, en general, un panorama desolador.

Evidentment, el Japó ja ha demanat ajut internacional per fer front a les milionàries pèrdues, que tardaran anys a recuperar-se. De tota aquesta gran desgràcia m'han cridat l'atenció dues coses.

La primera, la disciplina amb la qual la població va encaixar el terratrèmol i les actuacions posteriors. És una població plenament conscient que la seva situació geogràfica els ubica geològicament a dos passos d'una zona de fredament de dues plaques tectòniques. I com que han decidit viure allà, han pres totes les mesures constructives que han pogut i després s'han preparat per fer-hi front d'una manera molt disciplinada. Això per una banda és fruit de la seva cultura, però per altra banda també mostra la capacitat que tenim la humanitat d'adaptar-nos a les circumstàncies. Per això hem arribat fins aquí.

La segona, veure com afecta una catàstrofe un país del món desenvolupat. Avui en dia estem acostumats a veure, gairebé en temps real,tsunami s'emporta barraques de vora el mar d'Indonèssia, com l'aigua arrasa faveles al Brasil o de com una sequera afecta algun païs de l'Àfrica. Però quan es colpeja Nova Zelanda o el Japó, que són països igual o més desenvolupats que nosaltres, i especialment els japonesos, preparats per aquestes eventualitats, a Occident ens en fem més ressó i redescobrim que no som res, que la nostra vulnerabilitat és molt gran.

El major seïsme de la història, des de que es mesuren, es va produir a Xile el 1960, i mirant les reaccions d'aquella època veig que amb prou feines s'hi dedica una columna, molt més preocupats en qui era el campió mundial de boxa i, per descomptat, en la cinquena Copa d'Europa consecutiva de l'equipatge oficial del Régimen. Certament, les noves tecnologies han democratitzat la xarxa.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys