07 de febrer 2007

Els antisistema

Entenc que una persona antisistema és aquella persona que està en contra de la tutela que exerceix l'Estat sobre les persones, i que pensa que no cal un Estat intervencionista, sino que les persones, com a individus, ja estem prou capacitats per organitzar-nos.
El més curiòs d'això és que darrerament, el fet d'autoproclamar-se com a antisistema és un símbol de modernitat, semblant a ser hippye els anys 70, fumar-se porros o fer-se objector de consciència els 80, o ecologista els 90.
I encara més curiòs és el fet que es declari antisistema una senyora com la Imma Mayol, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, que va en cotxe oficial, i ostenta 4 o 5 càrrecs i entre tots ells cobra més de 10.000 euros mensuals del sistema.
També hi ha l'altre grup. El dels que es declaren antisistema, okupes, i que no volen treballar. Però després s'aprofiten del sistema quant a tots els ajuts socials, atur, PIRMIS, ...
Els primers són uns hipòcrites, i uns aprofitats. Són mala gent.
Els segons són uns pobrets, amb un gran embolic mental, i sobretot amb un problema: estan desubicats.

03 de febrer 2007

El català de l'any

Abans de res, els meus respectes a la Sra. Neus Català, proclamada ahir "catalana de l'any", perquè no li vull restar cap mèrit a tot el que va fer, i penso que segurament es mereix tots els premis del món, però aquest precisament no.
Ahir a TV3 es va fer la cerimònia d'entrega del premi de català de l'any. Aquest premi s'atorga a través d'una votació popular entre els teleespectadors del "Matí de TV3" i els lectors de "El Periòdico", en el qual hi sortíen unes fitxes per poder votar.
Entre els 10 finalistes hi havia gent tan popular com en Carles Puyol, en Joan Laporta o l'Emma Vilarasau. I ja se sap, quan apareix gent tan popular, i la resta són gent de l'àmbit de la investigació, o la Sra. Neus Català que es va passar l'exili salvant 180 nens catalans i espanyols, sempre guanyen els populars, a menys que hi hagi un jurat que acabi valorant tots els mèrits, i equilibri la popularitat.
Doncs resulta que la guanyadora va ser la Sra. Neus Català, i això representa tot un cant a la memòria històrica. Quant ens estan venent totes les manipulacions que patim des dels mitjans de comunicació, i en concret de TV3 (Víctor Alexandre n'ha fet un llibre), jo no m'ho crec. És totalment impossible que a través de votacions populars guanyi una persona que, tot i ser relativament coneguda, el seu gran mèrit el va fer entre el 1936 i el 1939, és a dir fa 70 anys. Potser es mereix el premi a la trajectòria, o alguna altra cosa, però el català de l'any 2006 hauria de ser triat pels seus mèrits durant l'any 2006, i no per política sectaria.
Som així, i hem de continuar treballant per canviar-ho. Això passa per fer desaparèixer una bona colla de primeres espases de la política catalana actual. Una bona colla!

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys