“Els jueus són bactèries”
El règim de Hitler elaborà el 1944 un “tractat coherent” de 30 tesis per justificar l'holocaust. Entre els arguments per l'assassinat de jueus van sostenir que aquests tenien “instints de lladre”. “Els gangsterisme modern dels Estats Units és típicament jueu”, van escriure els ideòlegs del Reich.
El divendres 11 de gener de 2008 a George Bush el va trair el subconscient. Aquell dia el president dels Estats Units concloïa la seva primera visita a Israel i Cisjordània. El matí va visitar el Yad Vashem, el Museu de l'Holocaust de Jerusalem en memòria del assassinat pels nazis de sis milions de jueus. Tocat amb la kipà, un Bush emocionat, amb llàgrimes als ulls, recorria els passadissos del museu quan es va parar davant unes fotos aèries d'Auschwitz preses durant la Segona Guerra Mundial per la US Air Force. En aquell instant no es va poder reprimir i va cridar a la seva secretària d'Estat, Condoleezza Rice, a la que li va dir: “Havíem d'haver bombardejat Auschwitz per posar fi a l'extermini nazi. Havíem d'haver bombardejat les seves línies de tren ...”.
Amb aquella frase George Bush va desvetllar que el seu país tenia informació que li permetia considerar que els aliats no van fer tot el que podien per evitar l'holocaust, és a dir, l'assassinat industrial a mans del règim de Hitler del poble jueu i altres minories. Un genocidi que va començar a forjar-se el 30 de gener de 1933 quan el president d'Alemanya, el mariscal Von Hindenburg, va nomenar canceller a Hitler.
Aquest any es compleix el seixantè aniversari de l'Estat d'Israel, nascut just després de la postguerra mundial mentre la mala consciència de l'holocaust encara flotava sobre la humanitat. Una efemèride que ha servit de pretext per furgar entre documents secrets guardats en el Regne Unit, entre els que hem trobat un tardà compendi – és de 1944, en la recta final de la guerra – de demencials raons sostingudes pels nazis per odiar allò jueu. Un tractat de despropòsits que demostra com fins l'últim moment el III Reich va voler justificar el genocidi. Però anem per parts.
L'odi nazi als jueus va assolir la seva màxim expressió a partir del 20 de gener de 1942, quan 15 jerarques nazis es reuniren, sota la presidència de Reinhard Heydrich i amb assistència d'Adolf Eichmann, en un casalot del barri berlinès de Wannsee i en menys d'una hora i mitja van posar en marxa la solució final (Endlösung der Judenfrage) amb la finalitat d'eliminar onze milions de jueus. Per això van activar el símbol de la degradació de l'ésser humà: els camps d'extermini i les seves càmeres de gas.
Aquell pla criminal va tenir el seu suport teòric previ, tractat i difós àmpliament en els manuals d'història sobre aquest període del segle XX. Tot i això, el que no és tan conegut és que a mesura que avançà la guerra i la victòria alemanya es tornà inviable, el III Reich va seguir teoritzant sobre les qüestions que als seus ulls justificaven el genocidi. I així s'arriba fins el document alemany “Gfm33/2516-A/12”, interceptat pel servei secret britànic, redactat a Berlín el 28 de juliol de 1944 i titulat “Model per a 30 tesis antijueves”.
Una antologia del disbarat que La Vanguardia ha trobat desclassificada en els Arxius Nacionals del Regne Unit i que fou escrita a penes una setmana després de l'atemptat frustrat contra Adolf Hitler, en un temps en que els anglo-nordamericans avançaven per França després del desembarcament de Normandia i l'exèrcit roig destrossava els exèrcits alemanys del centre europeu.
Un document que s'inscriu en un pla anomenat “acció antijueva a l'estranger”, dispositiu repressiu que va motivar vàries reunions prèvies d'intel·lectuals nazis. Entre elles, destaca la celebrada el 14 de març de 1944 a Berlín sota l'auspici del Ministeri d'Afers Exteriors i fou seguida amb “un gran interès del Führer”, segons reflexa l'acta, que també s'ha trobat a Londres.
Aquest text, del qual els seus autors afirmen que “no es tracta d'una relació de tesis individuals sinó d'un treball coherent”, apareix com una guia de suposades raons per justificar l'assassinat massiu de jueus. Així, en els punts 19 i 20 els nazis apunten a “l'eliminació dels jueus” com “una mesura necessària” per que Alemanya assolís “una economia nacional a prova de crisis amb la creació de l'ordre nacionalsocialista econòmic i social (...) sense la participació dels jueus en la vida estatal”.
El nacionalsocialisme va veure als jueus (i a altres minories ètniques) com “bactèries paràsites” que contaminaven el món i en les que niava una maldat intrínseca. Un exemple el constitueix el punt número 4 de l'escrit, que diu: “instints paràsits de lladre: El judaisme representa una barreja de raça cohesionada per instints heretats de lladre. Per això seria més correcte anomenar el judaisme conspiració herètica contra la humanitat i no nació. El judaisme pretén que la destrucció de l'Estat jueu pels romans fou la cusa de la dispersió jueva. Degut a aquella dispersió, els jueus haurien desenvolupat necessàriament el seu esperit regatejador”.
I un altre bon exemple d'aquest malsà ideari es troba en el sorprenent apartat número 0. “Criminalitat jueva. El seu tret parasit predestina el jueu també en altres àmbits de la vida a ser antisocial i criminal. No es casualitat que l'argot de lladres estigui ben ple de paraules jueves. Qualsevol persona desperta sap que els jueus exploten criminalment les debilitats i vicis dels no jueus a l'hora de fer negocis: negoci de plaers, alcohol, narcotràfic, avortament, tracta de blanques, prostitució, falsificació de passaports, contraban de persones, etcètera (...). El gangsterisme modern als Estats Units és típicament jueu. És fals que la criminalitat jueva no provoqui vessaments de sang”. En fi, una visió tan peculiar de la criminalitat als Estats Units que es podria considerar fins i tot graciosa de no incloure un drama de proporcions còsmiques. El mateix podria dir-se de les estranyes teories que als seus ulls explicaven un desenvolupament “nociu” del poble hebreu. Els punts 1 i 3 del document analitzen aquest extrem.
“Des de 1800 fins el principi de la guerra actual el judaisme mundial ha augmentat moltíssim (...). El 1800 hi havia 2,5 milions de jueus purs i avui n'hi ha 17 milions. Quasi set vegades més. No obstant, el 1800 tres de cada mil persones eren jueves i el 1936 ho eren vuit de cada mil. Si s'hi afegeixen els jueus de sang mixta (a partir de 1800 aproximadament hi ha matrimonis mixtes), resulta que els jueus s'han reproduït tres vegades més que els no jueus. L'era de l'emancipació i la pretesa democràcia fou molt favorable pels jueus. El 1800 tots els jueus vivien a Europa i la regió mediterrània. Des de llavors el judaisme oriental ha creat un segon centre als Estats Units”.
“El gran poder econòmic jueu és un fet inqüestionable (...) i el poble rus està políticament sotmès als jueus i la potència mundial britànica i els Estats Units ho estan també pels seus líders estatals. Davant la instintiva aversió mundial que sempre s'ha manifestat contra els jueus, el poder actual dels jueus seria inexplicable si el seu èxit no tingués un secret. Aquest consisteix en aprofitar els seus instints paràsits, dels quals els no jueus no en sospiten res, i en l'existència de centres ocults sota comandament jueu, amagats sota la tapadora religiosa judaica (rabinat, Talmud). Els dos factors van íntimament lligats”.
Potser el raonament que mostra millor el pensament nazi és als punts 17 i 18: “Es pot fer inofensiu al jueu desemmascarat: el paper del paràsit mundial jueu en la vida quotidiana s'assembla al del bacteri en la naturalesa. També els gèrmens patògens viuen de la destrucció del seu hostatjant. Condició per vèncer una malaltia és conèixer l'agent. El món sanarà quan s'hagi reconegut al virus de pesta jueu (...). Alemanya, el país de la bacteriologia, s'ha avançat a les demés nacions quant a alliberar-se material i mentalment dels jueus. Aplica les lleis d'estrangeria als jueus (...). Perquè els jueus són com l'oli sobre l'aigua, que impedeix el moviment propi de l'aigua”.
Les lleis alemanyes antisemites que respiraven l'ideari descrit no van distingir entre els jueus alemanys i els que vivien en territoris ocupats encara que procedissin de països amics del III Reich. Com veurem més endavant, el seu pla s'aplicà als espanyols des d'abril de 1943.
Del Zyklon B a l'Estat d'Israel
Un dels fets que caracteritzen la Segona Guerra Mundial és la matança industrialitzada d'éssers humans. La creació pel règim nacionalsocialista alemany dels camps d'extermini, veritables fàbriques de mort, constitueix una fita en la història de la crueltat humana. Aquella mesura suposà l'assassinat d'al menys sis milions de jueus sense distinció d'edat o sexe. Al contrari, quan més dèbils i inadequats per a treballar com esclaus, abans els van matar. I ho van fer buscant eficàcia i rendibilitat. Les bales eren cares i el monòxid de carboni poc eficient. La solució final la trobaren en l'insecticida a base de cianur Zyklon B. Matava poc a poc, però barat. Les víctimes eren tancades en una habitació hermètica i una dutxes escampaven el gas. Llavors patien sufocació, pèrdua del control dels esfínters, inconsciència i la mort, que arribava als més forts uns 25 minuts després. Per això els cadàvers es trobaven per capes. A sota els més dèbils (ancians i nens), després les dones i en la part més alta del munt humà, els més joves.
Els fets que conduïren a aquest horror es remunten al 30 de gener de 1933 quan el president d'Alemanya, el mariscal Paul von Hindenburg, nomenà a Adolf Hitler canceller d'Alemanya. Poc després (27/02/1933) es produeix l'incendi del Reichstag (el Parlament alemany) i l'anul·lació dels partits polítics. Començava així la vertiginosa caiguda lliure cap a l'horror d'Alemanya.
A penes un mes després (20/03/1933) es crearen a Dachau el primer camp de concentració per a polítics i dissidents, mentre que el boicot als comerços jueus va arribar l'abril. Dies més tard la llei establí qui era jueu. Fou la primera de cents de lleis antisemites. Tres anys després, una Alemanya rearmada ocupà Renània i el setembre de 1938 es va annexar Àustria, on van estendre les seves lleis antisemites.
L'octubre es va produir el progrom conegut com Kristallnacht (la nit dels vidres trencats), que es va saldar amb el saqueig de botigues, vivendes, escoles, hospitals, sinagogues i cementiris, i amb la deportació de mils de jueus als camps de concentració, mentre que els diners que havien de pagar les companyies asseguradores pels danys a la propietat fou requisat.
A començaments de 1939, Adolf Hitler va acusar els jueus de portar a les nacions a una guerra mundial i va esmentar “l'aniquilació total de la raça jueva a Europa”.
El maig, la Gran Bretanya va restringir l'arribada de jueus a Palestina a 10.000 l'any, durant 5 anys, i l'1 de setembre de 1939 Hitler envaïa Polònia. Dos dies després la Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya. Després de cinc anys llargs de guerra, el 8 de maig de 1945 es va celebrar l'acabament de la Segona Guerra Mundial a Europa. Balanç: uns 60 milions de morts, 11 milions de desplaçats i 6 milions de jueus assassinats. L'agost d'aquell mateix any es va celebrar el segon Congrés Sionista, que va proposar l'admissió de 100.000 supervivents a la terra d'Israel, és a dir en el territori de Palestina administrat pel Regne Unit.
Font: Eduardo Martín de Pozuelo
La Vanguardia 25/05/2008
Posted in: 
