Inversions estratègiques

Aquests dies, una de les notícies més rellevants al nostre país és la compra de Spanair per part d'un grup format per empresaris i institucions catalanes. Aquesta és una bona notícia, una gran notícia, que ve a confirmar allò tan dit i escrit, que si no ens ho fem nosaltres, els altres no ens ajudaran mai de la vida.

L'alcalde Hereu ha estat el mestre de cerimònies, i la persona que més s'ha mogut per trobar una solució a l'Aeroport del Prat. Ara la Generalitat de Catalunya ha de fer la resta per tal d'aconsegir la gestió de l'aeroport. Bé, d'aquest i de la resta dels aeroports de Catalunya: Girona, Reus i Sabadell. Aquest és un bon model i s'hauria de poder copiar als altres tres aeroports.

El fet de la participació pública en l'aerolínia no és més que participar en la gestió de l'aeroport perquè a partir del moment de la posada en comú de les dues accions: la compra d'Spanair i de la gestió de l'aeroport, aquesta companyia seria la que portaria el gruix de l'activitat del propi aeroport.

Un aeroport és una infraestructura estratègica de transports. En entorns econòmics com el present queda clar que si el sector públic i el privat no van agafats de la mà, la situació es pot col·lapsar. D'aquí que si el Govern de l'Estat ha fet mans i mànigues perquè Iberia consolidés Barajas com el seu aeroport de referència, deixant de banda el Prat, és molt lògic que nosaltres ens espavilem per la nostra part. De la mateixa manera que hauríem d'aconseguir que d'altres companyies, amb iniciatives mixtes amb les nostres administracions, consolidéssin els altres tres aeroports catalans: Girona, Reus i Sabadell.

No entenc com el govern balear ha fet vista i no hagi aconseguit cap iniciativa semblant amb les empreses illenques. Fins i tot tinc la sensació que ni han fet l'esforç. Per la geografia de Mallorca, l'aeroport encara és una infraestructura més estratègica que al continent. En qualsevol cas, aquest no és el nostre problema.

Quant a les crítiques dels sindicats per la inversió pública en l'aeroport, aquestes deuen tenir algun altre motiu que no entenc, perquè és indiscutible l'estratègia de país. En aquest cas la inversió va destinada al funcionament d'un aeroport, i no únicament d'una empresa privada.

El meu aplaudiment per l'alcalde Hereu i per aquells polítics valents que emprenen accions de risc, encara que al final no surtin bé. Per voluntat que no quedi.

Posted in: Economia