21 de febrer 2009

Europa i els diners

El divendres dia 20, vaig assistir a la conferència que va donar a Girona, en el marc del Cercle d'Infraestructures, el Sr. José Luis González Vallvé, Director de la representació a Espanya de la Comissió Europea. El títol de la conferència era "Xarxes transeuropees de transport".

La conferència va ser molt amena perquè el Sr. José Luis González va exposar la temàtica amb molta claredat i alhora va anar al gra perquè ho va fer en una mica menys d'una hora.

Del que va explicar em van cridar l'atenció algun dels missatges que va deixar anar, i més es veia que ho feia a consciència. El primer de tots, quan parlava del finançament del tram Madrid / Barcelona / frontera francesa del TAV. Va dir que el 72% anava finançat amb fons comunitaris, concretament amb fons de cohesió. No creia que fos tan elevat, certament. Però el missatge que em va quedar va ser quan deia que la competència per redactar programes i projectes és dels governs regionals. A partir d'aquí es va de baix a dalt, i per tant un projecte impulsat pel territori, Europa l'executa. I per aquí arribem on sempre petem de caps, no tenim cap sintonia amb el govern espanyol, ni som capaços de generar-hi cap empatia per aconseguir els nostres objectius en infraestructures.

Una altra de les idees que em va sobtar va ser quan va parlar de les xarxes elèctriques. Va comentar que el model energètic actual és un model que té pocs punts de producció, molt grans, amb grans línies de transport i a partir d'aquestes s'enganxen les línies de subministrament. Aquest model provoca colls d'ampolla a l'hora de posar a la xarxa l'energia produïda per renovables (eòlica, fotovoltaïca, ...) a punts dispersos. En aquests moments s'està canviant de model per un model comparable als autos de xoc, on la xarxa sigui molt extensa i permeti enganxar-hi a tothom, independentment del lloc on es generi l'energia. No vaig fer cap pregunta, però el meu cap ja es preguntava si la línia de la MAT quan estigui acabada ja estarà obsoleta... Aquest país acostumem a fer les coses així de malament.

Una altra de les idees que va deixar anar va ser que en l'Agenda de Lisboa, que és com es coneix el pla de desenvolupament de la Unió Europea que es va aprovar a Lisboa el 23 i 24 de març del 2000, es va marcar com a objectius augmentar la inversió en investigació, desenvolupament i innovació (I+D+I) per tal de reforçar la competitivitat exterior de la Unió Europea. La seva opinió és que en aquests moments aquests acords s'estan revisant a la baixa perquè així com les inversions en infraestructures tenen un impacte directe clar, la inversió en I+D+I és més difícil de veure'n la seva rendibilitat. Jo aquí discrepo totalment. La meva opinió és que la Unió Europea només podem competir en investigació, desenvolupament i innovació. La crisi financera actual ha demostrat que no hi havia base financera pel creixement mundial del consum i per tant de la producció, així que el nostre compromís ha d'anar encaminat cap el coneixement, on podrem competir amb avantatge.

El darrer missatge que em va cridar l'atenció va ser quan va comentar que del 70 al 80% de les decisions que ens afecten es prenen a Brusel·les. Els governs estatals cada vegada tenen menys pes decisori i que els fons europeus són molts i molt aprofitables. Que Europa és una gran desconeguda i que a nivell d'estat espanyol es presenten poc projectes i dolents. La seva opinió és que aprofitem poc les oportunitats que ens brinda Europa. És cert que aquesta sensació fa molts anys que la tinc, perquè crec que no s'explica a les administracions locals les possibilitats de finançament que tenim. En va posar una per mostra: el programa MEDIA, amb una dotació de 750 milions d'euros per a la producció de pel·lícules. Quanta gent el coneix? Jo era la primera vegada que en sentia parlar.

Finalment va exposar que en el moment present a Europa s'està treballant pel procés de construcció europea, després de la crisi provocada pel "no" d'alguns països al projecte de constitució europea, però que hi ha una manca de lideratge polític evident i que la situació econòmica mundial tampoc ajuda gaire. Ja vindran temps millors.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys