Barack Obama ha necessitat encara no dues setmanes per demostrar que sabia el que volia. Volia dir per desarmar els escèptics, però diguem que de moment els té callats, esperant que les seves mesures no funcionin per dir allò tan sentit "jo ja ho deia".
La bateria de disposicions que porten la firma del president i que, en bona mesura, liquiden el marc de referència moral dibuixat per l'anterior Administració segurament no tenen equivalent en la història recent dels Estats Units i excedeixen de bon tros la previsió inicial.
La fòrmula favorita d'Obama per fer oblidar Busch ha estat, curiosament la forma menys democràtica: les ordres presidencials (aquí en diríem "alcaldades"). Utilitzant aquests decrets que no necessiten passar pel Congrés, Obama ha pres dues de les decisions més impactants: ordenar el tancament de la presó de Guantánamo en un any i imposar a la CIA el final de les presons secretes i l'ús de la tortura.
Per altra banda, Bush va tardar anys i panys a entrar en el conflicte entre palestins i israelians. En canvi Obama, una de les primeres decisions que ha pres ha estat nomenar un enviat especial a la zona, George Mitchell. Si per a Busch el camp de batalla principal de la lluita contra el terrorisme era l'Iraq, per a Obama és l'Afganistan. Per això ha nomenat Richard Holbrooke com a enviat especial a l'Afganistan i el Pakistan.
Sense cap mena de dubte, les dues qüestions que m'han agradat més han estat l'entrevista al canal àrab Al-Arabia i les ordres legislatives per ordenar mesures pel canvi climàtic. Per la senzillesa i claredat del missatge.
Quant a l'entrevista amb la cadena de televisió, Obama va allargar la mà al món musulmà i va afirmar que els Estats Units no són el seu enemic. Obama va afirmar que el seu enemic són els grups terroristes, no els àrabs i els musulmans que puguin discrepar de les seves polítiques.
Quant a les mesures pel canvi climàtic, Obama ha deixat clar que la seva Administració serà "guiada per la ciència", no anirà en contra seu.
Per contra, quan porta temes al Congrés no es troba amb la mateixa rapidesa. D'aquí ve l'escepticisme de molta gent (i de la meva persona en concret) ja que tot i les bones formes del president, cap republicà va votar a favor de totes aquestes mesures a la Cambra de Representants. Quan les grans xarxes de poder comencin a posar-hi condicions serà el moment de mesurar la capacitat de maniobra del President.
La diversitat dels assumptes abordats, la consistència de les alternatives posades en marxa i els compromisos públics adquirits al posar fi a la tortura, amonestar els executius de Wall Street moguts per la cobdícia i que han portat el país a la fallida, promoure el desenvolupament de noves fonts d'energia, consagrar la igualtat salarial per a les dones i exercitar-se en el respecte dels aliats a penes es podia esperar en tan pocs dies.
Resultaria molt infantil pensar que està en mans del president donar satisfacció a tothom a tot arreu. Les gestions al Pròxim Orient encaran estan plenes d'incògnites. En molts altres assumptes, obtenir progressos no passa de ser un objectiu llunyà, però la disposició d'afrontar els problemes amb un enfocament nou no deixa de ser sorprenent i agradable. Molt agradable.
Posted in: Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada