Ahir, diumenge dia 27 de gener era l'aplec de Sant Pau de la Calçada. Aquest és un aplec tradicional de Figueres i rodalies que porta més de cent anys celebrant-se, tot i que es va interrompre entre el 1922 i el 1942, aproximadament.
Gràcies a l'amabilitat dels propietaris vaig tenir la possibilitat de veure el mas per dintre, i de compartir una estona molt agradable amb ells mateixos.
Del mas diré que és extraordinari. Està molt ben conservat, amb fotografies antigues i quadres de fa més de 100 anys. Tot el que hi ha allà respira noblesa. I noblesa en el doble sentit: la noblesa de la gent benestant, d'una nissaga de militars d'alta graduació. I noblesa en el sentit de bona gent, gent de fiar, de la que es desprèn dels militars constitucionalistes, dels que són a l'estament militar per defensar la població i no per donar cops d'estat. Parlant amb gent així, que cada vegada en queda menys, em sento desarmat, com un nen petit. Els escoltaria hores i més hores i no em cansarien mai. Tenen tantes coses per explicar, i totes tan interessants...
Dels propietaris només en puc parlar bé. Desprenen bonança i tranquil·litat. Aquella tranquil·litat que em transmetia el meu avi, de la persona que té anys, n'ha passat moltes i està de tornada de tot plegat. A més els Srs. Del Pozo transmeten seguretat. La seguretat d'una posició acomodada heretada i transmesa. El contrari del nou ric. Són persones que fan sentir-te còmode. L'Helena i jo vam quedar encantats de les explicacions que ens feien sobre la història del mas i de l'aplec que s'hi celebra. Penso que tant per aquesta història com pels seus propietaris, tenim l'obligació de deixar escrita aquesta tradició.
A tot això hi he d'afegir que a Sant Pau s'hi van casar els meus pares, per la qual cosa encara hi he d'afegir més sentiment a tot plegat.
Posted in: Tradicions
