Més enllà d'estar a favor o en contra d'un o de l'altre, considero que en Johan Cruyff s'ha fet mereixedor d'aquest reconeixement per dos motius:
1. En la seva època de jugador, curta i poc exitosa, aquest senyor ens va treure la caspa i amb la seva forma de ser moderna i oberta va canviar la mentalitat d'un país que encara estàvem en un govern de dictadura (1974). Ell que va ser batejat com el cinquè Beatle, amb els seus cabells llargs, pantalons de pota d'elefant i el seu agosarament que ens permetia anar a guanyar al camp del Madrid ens va permetre treure'ns de sobre aquell etern victimisme que patíem.
2. En la seva època d'entrenador, molt més llarga i exitosa, ens va fer una aportació cabdal: la forma de jugar. Va aportar un sistema de joc obertament a l'atac, anar a guanyar tots els partits a tots els camps i en totes les competicions. A més, va fer aplicar el sistema a tots els equips del Barça, de totes les categories. Això va fer que qualsevol nen que jugava al Barça sabia què havia de fer si el seu entrenador li deia avui fas de 4, de 7 o de 10. Un sistema de joc atractiu per l'espectador i que ens ha comportat que des del 92 ja haguem guanyat tres Champions Leagues, quan en els 100 anys anteriors no n'havíem guanyat cap. A més aquest forma d'organització ha permès que la pedrera del Barça hagi esclatat i que el primer equip estigui format per un munt de jugadors formats futbolísticament en aquest sistema. L'han mamat des de sempre, i això es nota.
Evidentment el futbol modern és canviant i la tàctica actual no és exactament la mateixa, però el fet d'anar pels partits, per les eliminatòries, per les competicions senceres, ha fet que el Barça com a club ha crescut de forma il·limitada. I aquesta forma d'entendre el futbol ha trencat totes les fronteres. Només cal anar un dia de futbol al Camp Nou i veureu que al costat us pot tocar una persona de qualsevol racó del món que ha vingut a veure què passa exactament per aquí.
Dies enrera, jo mateix tenia un senyor anglès de veí que em va comentar que venia sovint perquè no es podia perdre un espectacle d'aquest nivell. Més endavant hi havia japonesos, alemanys, ...
Si això no és suficient per donar un reconeixement d'aquest tipus, em penso que ja es poden començar a retirar medalles i reconeixements.
Posted in: Pensament
