Al llarg de la història els models de ciutat han anat evolucionant. El que és cert és que amb la irrupció de l’automòbil es va fer necessari acomodar-lo en ciutats del segle XIX, però el que de ben segur no era necessari era destruir la “ciutat del vianant”, aquell model de ciutat pensada per circular a peu.
La ciutat l’estimem quan podem connectar amb ella de forma íntima. Conservem un record afectuós d’aquesta interacció. Aquest record està composat de connexions visuals, acústiques, olfatives i tàctils. Tots aquests records tan sols poden ser formats en el nivell del vianant, a una escala molt menor que la distància més curta que pugui ser recorreguda caminant.
L”ànima” d’una ciutat hi és únicament en les escales arquitectòniques més petites – una mica de color, ornaments arquitectònics, una escala, un passeig arbrat, alguna cosa on recolzar-se, un lloc on sentar-se, ...
La ciutat del vianant té alguna cosa important a oferir i que compensa els avantatges de la ciutat de l’automòbil. Hi ha plaer visual, l’alegria del moviment, l’emocionant experiència d’una vida urbana vibrant, l’estimulació sensorial d’un espai urbà ple de persones de diferents característiques i edats.
Figueres té la responsabiltiat d’exercir la capitalitat de l’Empordà i de mantenir un potent atractiu comercial i turístic. Això ens obliga a mantenir unes vies d’entrada que permetin l’accés des de qualsevol punt, tenint present “l’ànima” que volem conservar.
Per començar, hem pensat amb l’Avinguda Vilallonga. L’avinguda que permet l’accés al centre de la ciutat per la part de llevant, de traçat rectilini que prèn com a origen de visuals la coberta de la Plaça del Gra, un edifici singular de l’arquitectura de Figueres que forma part del seu patrimoni arquitectònic.
La seva consolidació com a avinguda s’ha produit al llarg del temps malgrat l’oposició que suposa la fractura territorial provocada per la línia de ferrocarril que, amb la seva cadència, pauta la relació entre les dues bandes de la ciutat i aquesta amb la resta de la comarca emplaçada a llevant de Figueres.
L’objecte de la remodelació reordena els usos de l’espai públic en favor de les persones, millora la seguretat dels vianants i permet consolidar la implantació de la xarxa viària per a bicicletes. Com diria Josep Pla, la reforma de l’avinguda ha de permetre passejar, comprar, civilitzar-se ...
Per altra banda, la qualitat del projecte recupera la tradició dels passeigs arbrats i permetrà la connexió del centre urbà i el barri de la Marca de l’Ham.
L’execució del projecte d’urbanització de l’Avinguda Vilallonga ens permetrà recuperar una mica de “l’ànima” perduda el segle passat.
Posted in: Pensament
