Aquests dies he estat donant voltes a unes quantes qüestions que passen pel nostre país, i per greu que em sàpiga, potser és que els catalans tenim un caràcter tan derrotista, que ens agrada anar a cops de fanal i no deixar que res s'aixequi i es consolidi.
Sense anar gaire enllà, en la constitució dels dos darrers governs de la Generalitat, s'han prioritzat per part d'ERC les carteres que els hi han donat, que no pas el sentiment nacionalista i el que es podia consolidar amb una pacte amb CiU. La mort era anunciada, no per això desitjada. Pels que ens estimem aquest país i que considerem que tenim una cultura en perill, tot el que passa a l'entorn dels dos partits nacionalistes i les seves diferències són males notícies.
Parlant de fa només quinze dies, hem assistit, jo particularment bocabadat al joc de despropòsits del Barça i el seu entorn. Moció de censura, adreçada directament a la persona del president, no superada però àmpliament votada. Dimissió d'una part important de la directiva, i el Sr. Laporta, al qual considero que tenia el dret d'arribar al final del seu mandat, aferrat a la cadira, pensant que és tan bo que farà girar els ganivets en clavells.
També he assistit, més que sorprès desencisat, a unes negociacions en que una de les parts associades negociava a la contra del seu soci. Com tot i així, se n'ha sortit, després el soci que juga brut, ha demanat gestionar aquesta part de negoci. El final no el sé, però la meva aposta és que quan un arbre és tort, s'ha de perseverar per adreçar-lo.
I de tot plegat arribo a la conclusió si és que no sabem més que anar a cops de fanal i ensorrar tot allò que no hem fet nosaltres mateixos, que és gairebé tot. Jo pensava que les generacions joves canviarien, però em penso que és qüestió de persones i no de generacions. En conec uns de joves que són incapaços de canviar res, i a més són barroers.
Sense anar gaire enllà, en la constitució dels dos darrers governs de la Generalitat, s'han prioritzat per part d'ERC les carteres que els hi han donat, que no pas el sentiment nacionalista i el que es podia consolidar amb una pacte amb CiU. La mort era anunciada, no per això desitjada. Pels que ens estimem aquest país i que considerem que tenim una cultura en perill, tot el que passa a l'entorn dels dos partits nacionalistes i les seves diferències són males notícies.
Parlant de fa només quinze dies, hem assistit, jo particularment bocabadat al joc de despropòsits del Barça i el seu entorn. Moció de censura, adreçada directament a la persona del president, no superada però àmpliament votada. Dimissió d'una part important de la directiva, i el Sr. Laporta, al qual considero que tenia el dret d'arribar al final del seu mandat, aferrat a la cadira, pensant que és tan bo que farà girar els ganivets en clavells.
També he assistit, més que sorprès desencisat, a unes negociacions en que una de les parts associades negociava a la contra del seu soci. Com tot i així, se n'ha sortit, després el soci que juga brut, ha demanat gestionar aquesta part de negoci. El final no el sé, però la meva aposta és que quan un arbre és tort, s'ha de perseverar per adreçar-lo.
I de tot plegat arribo a la conclusió si és que no sabem més que anar a cops de fanal i ensorrar tot allò que no hem fet nosaltres mateixos, que és gairebé tot. Jo pensava que les generacions joves canviarien, però em penso que és qüestió de persones i no de generacions. En conec uns de joves que són incapaços de canviar res, i a més són barroers.
Alguna vegada m'han titllat d'ingenu perquè només treballo, no em fico en embolics i miro sempre endavant. No m'agrada sortir a les fotos, i me n'alegro de l'èxit dels altres, tan si en formo part com si no hi he tingut res a veure. Això no vol dir que vagi amb el lliri a la mà. Tot i que sóc un lluitador i que penso que la vida és una carrera de fons, en la qual l'èxit sempre s'ha de valorar a llarg termini.
Aquesta carrera la guanyarem, però haurem de perseverar.
Posted in: Pensament
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada