Per a una acció de govern eficaç, cal interpretar correctament la nova situació, identificar els canvis que afecten la mateixa acció de govern -administració de drets i gestió de serveis- i ajustar-la a les necessitats socials -explícites o no- de cada moment. L'ús intensiu de les TIC provoca canvis cada vegada més accelerats en les activitats humanes. Els intercanvis de mercaderies a escala planetària i, sobretot, els fluxos d'informació a la mateixa escala en temps real i sense limitacions de continguts, facilitats per la evolució i la convergència de la informàtica i les telecomunicacions, han provocat el fenomen de la globalització, amb els consegüents efectes sobre una economia, una cultura i, fins i tot, una demografia que fins ara tenien una base local/nacional. Només aquests dos elements, la celeritat dels canvis i la globalització, reclamen una reunió i posada al dia de l'acció del govern i de l'administració. La nova funció del govern comença amb la revisió de la seva estratègia. Per reduir les incerteses, per garantir el desenvolupament social i econòmic sostenible de la comunitat i el territori que es governa, cal elaborar i liderar actuacions estratègiques que impliquin, entorn dels objectius comuns generals, els diversos agents socials. El govern ja no pot fer les coses tot sol. En aquesta fase de desenvolupament social, al govern li toca més que mai exercir el lideratge: assenyalar els objectius d'interès general i articular els recursos -propis i aliens- per aconseguir-los.
En aquest context, les TIC comencen a incrementar el seu valor com a potencials eines de canvi. Des de les darreres dècades, les administracions estan començant a considerar les TIC i, en especial, Internet, un element clau del seu futur i un dels eixos vertebradors de la seva modernització. Això es basa en el fet que les noves tecnologies contribueixen a canviar les regles de funcionament del sector públic, possibilitant una comunicació molt més dinàmica i fluïda, no només entre les unitats de l'administració sinó també entre aquesta i altres actors externs; automatitzant i simplificant processos administratius sencers; incorporant el sector privat i les serves formes de gestió, i millorant l'eficiència interna de l'administració.
D'altra banda, la irrupció de les TIC ha afectat els àmbits clàssics d'acció dels ajuntaments. Així, i en primer lloc, les polítiques de benestar han de recollir els nous desafiaments que generen les TIC, com ara la fractura digital o els problemes derivats del consum de tecnologies de la informació i la comunicació i la necessitat de protecció i orientació que se'n deriva -tant pel que fa al tracte al consumidor de TIC com a les patologies provocades pel seu ús. Però, alhora, poden plantejar-se nous serveis o noves maneres de prestació de servies lligats a aquestes polítiques -telealarmes, telemedicina, habitatges domòtics, entre altres.
Les polítiques de promoció i desenvolupament dels pobles i ciutats tampoc en queden al marge, i han de prendre consciència que ara el coneixement és el factor clau, la tecnologia apareix com el camí obligat i les persones esdevenen l'actiu estratègic de les organitzacions i dels territoris. A partir d'aquí, els ajuntaments han d'impulsar i donar suport tant a la creació d'empreses de la nova economia -basades en les tecnologies de la informació, les telecomunicacions i l'audiovisual-, com a l'adaptació als paràmetres de l'era digital de les empreses ja existents. I això ho poden fer amb eines més tradicionals (els polígons o parcs especialitzats, la formació) o més noves (funcions de vigilància tecnològica, promoció de la transferència tecnològica, els vivers d'empreses TIC, el capital risc, etc.). En aquest context, disposar d'infraestructures bàsiques de telecomunicacions serà un element cabdal per al desenvolupament dels territoris. En tot cas, l'impacte de l'era digital sobre el mercat de treball local també és alt, amb l'aparició de nous filons d'ocupació i de noves formes de treball, com ara el teletreball. La projecció de la ciutat enfora i el treball en xarxa amb altres municipis i administracions són altres responsabilitats locals susceptibles de millorar amb l'aplicació intensiva de les TIC.
L'agenda de les polítiques locals de capital humà també es veu alterada. En primer lloc, les TIC poden canviar les maneres i les possibilitats dels conceptes d'aprendre i d'ensenyar. En segon lloc, cal preveure i proveir formació específica en TIC a la població, així com facilitar el seu accés a les noves tecnologies. Finalment, l'era digital té un reflex clar i directe sobre la cultura, el temps lliure i l'oci, i obliga els ens locals a repensar serveis (de les biblioteques als centres d'accés al coneixement, de la creació artísitca tradicional a la digital), les fòrmules i accions promocionals, i els perfils dels mateixos gestors.
Posted in: Organització
