27 de juny 2007

Sensacions per descobrir

Com pensava dies enrera, en Santi no tan sols va guanyar les eleccions, sino que ha estat capaç d'aguantar les temptacions d'uns i altres i és alcalde de Figueres. Jo em preguntava quines sensacions tindria si això passava. Doncs la meva alegria va ser tan gran, com si hagués guanyat algun dels meus germans. Perquè no hi ha cap satisfacció tan gran com veure guanyar algú que s'ho mereix, una persona que ha posat la veritat per davant i que té ganes de treballar pel bé comú. I en qui jo hi crec.
Altra cosa són les sensacions que m'han vingut a continuació com a conseqüència de tot plegat. Per una banda quan em va proposar d'anar a fer-li costat a l'Ajuntament de Figueres en aquesta nova empresa, em vaig sentir molt honorat per poder treballar per la ciutat on visc actualment, i al costat de la seva persona.
Per altra banda, una sensació de respecte per un lloc de treball calent, no per envejat, sinó per l'envergadura de l'empresa. De feina no me'n faltarà. Em sento capacitat i amb la il·lusió necessària per afrontar-ho.
I una doble responsabilitat. La professional, que sempre sento allà on treballo, i la personal perquè no m'agradaria fallar a una personal que sento molt propera.
Altres sensacions són les que sento vers el Consell Comarcal. Jo m'estimo molt la comarca de l'Alt Empordà i em sento com el constructor de l'actual consell comarcal. Han estat vuit anys de treball molt intens, però alhora molt gratificant. N'estic segur que han estat els millors vuit anys de la meva vida professional. Deixo el consell comarcal amb recança, però amb la seguretat que la oportunitat que se m'ha presentat no té segona part.
En Jordi Cabezas i en Joan Vilahú em van donar la seva confiança i els estaré sempre més agraït per l'oportunitat que em van donar. Per altra banda amb tot el personal, sobretot els tècnics i la meva secretària, amb els quals he compartit moments de tota mena, sempre hem treballat molt estretament i hem cregut en la feina que fèiem. Crec que tots junts hem fet una molt bona feina.

02 de juny 2007

Salmons al Iemen

Article de Xavier Moret al Periódico del dia 26/05/2007:
"Acabo de llegir una divertida novel·la, La pesca de salmó al Iemen (La Magrana), de Paul Torday, que parteix d'un supòsit força delirant. A un acabalat xeic se li acudeix l'absurda idea d'introduir salmons als rius d'un país on plou molt poc i on fa una calor molt sufocant. Com és ben sabut, els salmons viuen en aigües fredes i, per aquest motiu, el projecte està condemnat al fracàs. No obstant, hi ha dos factors que cal tenir en compte: els diners del xeic i la política internacional. Donat que el xeic en qüestió posseeix una fastigosa quantitat de milions, i donat que al Govern britànic li interessa quedar bé amb el Iemen, el tema segueix endavant, i dóna lloc a situacions per partir-se de riure.
Algú podria pensar que un supòsit com el de la novel·la és impossible que es produeixi a la vida real. No obstant, un dels personatges del llibre recorda que hi ha hagut en la història altres projectes absurds en què la fe ha superat el seny, com les piràmides d'Egipte, la Gran Muralla xinesa o la Cúpula del Mil·leni de Londres. També aquí, si repassem les promeses electorals, podríem afegir altres exemples delirants, com l'anunci d'Esperanza Aguirre de construir 1.400 quilòmetres de carril bici a Madrid, o el de Bernie Ecclestone, que condicionava un circuit de fórmula 1 a València a la reelecció dels candidats del PP. Tal com anem, no resultaria estrany que un candidat futur es despengés amb la gran idea d'introduir dofins al Llobregat o esturions a l'estany de Banyoles. Amb això aconseguiria sortir als diaris i, de passada, demostrar que fins i tot a les novel·les còmiques la realitat sempre pot superar força la ficció".
Doncs una de la realitat: Estàvem ensenyant l'abocador al delegat de medi ambient de la Generalitat de Catalunya, i nosaltres li expressàvem la nostra preocupació pel tema del tractament de residus. En un moment de la conversa, ens mira i ens diu que el seu objectiu personal de la legislatura era portar foques a Pals. Allà es va acabar la conversa, perquè teníem molt clar que no ens havia escoltat en res. La meva feina va ser meva per aguantar l'enginyer del Consell Comarcal, que se'l volia menjar. No n'hi havia per menys. El van tirar fora.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys