Salmons al Iemen

Article de Xavier Moret al Periódico del dia 26/05/2007:

"Acabo de llegir una divertida novel·la, La pesca de salmó al Iemen (La Magrana), de Paul Torday, que parteix d'un supòsit força delirant. A un acabalat xeic se li acudeix l'absurda idea d'introduir salmons als rius d'un país on plou molt poc i on fa una calor molt sufocant. Com és ben sabut, els salmons viuen en aigües fredes i, per aquest motiu, el projecte està condemnat al fracàs. No obstant, hi ha dos factors que cal tenir en compte: els diners del xeic i la política internacional. Donat que el xeic en qüestió posseeix una fastigosa quantitat de milions, i donat que al Govern britànic li interessa quedar bé amb el Iemen, el tema segueix endavant, i dóna lloc a situacions per partir-se de riure.

Algú podria pensar que un supòsit com el de la novel·la és impossible que es produeixi a la vida real. No obstant, un dels personatges del llibre recorda que hi ha hagut en la història altres projectes absurds en què la fe ha superat el seny, com les piràmides d'Egipte, la Gran Muralla xinesa o la Cúpula del Mil·leni de Londres. També aquí, si repassem les promeses electorals, podríem afegir altres exemples delirants, com l'anunci d'Esperanza Aguirre de construir 1.400 quilòmetres de carril bici a Madrid, o el de Bernie Ecclestone, que condicionava un circuit de fórmula 1 a València a la reelecció dels candidats del PP. Tal com anem, no resultaria estrany que un candidat futur es despengés amb la gran idea d'introduir dofins al Llobregat o esturions a l'estany de Banyoles. Amb això aconseguiria sortir als diaris i, de passada, demostrar que fins i tot a les novel·les còmiques la realitat sempre pot superar força la ficció".

Doncs una de la realitat: Estàvem ensenyant l'abocador al delegat de medi ambient de la Generalitat de Catalunya, i nosaltres li expressàvem la nostra preocupació pel tema del tractament de residus. En un moment de la conversa, ens mira i ens diu que el seu objectiu personal de la legislatura era portar foques a Pals. Allà es va acabar la conversa, perquè teníem molt clar que no ens havia escoltat en res. La meva feina va ser meva per aguantar l'enginyer del Consell Comarcal, que se'l volia menjar. No n'hi havia per menys. El van tirar fora.

Posted in: Pensament