Quan estem a punt de tancar l'any 2012, em ve de gust fer una entrada d'aquest any i intentar veure què ens espera el proper.
En els nostres pensaments sempre queda el més recent, que no per això vol dir el més important. A nivell de país, la població hem fet segurament el pas endavant més important dels darrers 300 anys. Ens vam manifestar massivament l'11 de Setembre per demanar la independència del nostre país, Catalunya. I cosa insòlita, els polítics, amb el President Mas al capdavant ens van escoltar. A partir d'aquí, ja tot és sabut: convocatòria d'eleccions, majoria independentista, coalició de govern CiU - ERC i a córrer, que ens falta temps. Aquest procés és molt important, tan important, tant per la seva trascendència com per la seva fidelitat democràtica. Sembla mentida com a Europa al segle XXI encara això ens cridi l'atenció. I així volem continuar. Ara caldrà veure com es desenvolupa el procés, sobretot pel tracte feudal que en fa el govern central i pels silencis que venen de Brusel·les. Tot això barrejat amb la necessitat d'administrar un país en un moment de crisi terrible, agreujat pel tracte discriminatori de Madrid.
En el mateix sentit, el govern central segurament està batent tots els rècords de incompliment de programa electoral de tota la història de les democràcies. Amb una tàctica tan de barribaix com és aprofitar el moment, el mal moment econòmic, per aplicar el programa doctrinari de la centralització i la unificació administrativa de l'Estat. Espero que algun dia algú els faci passar comptes, i llavors potser si en veurem més d'un i més de quatre a la presó. El poble cada vegada més pobre, i alguns, pocs i amics, cada vegada més rics.
En l'apartat de les bones notícies hem continuat veient un FC Barcelona marcant estil, continuant en la seva línia dels darrers anys, fent un futbol diferent, espectacular, agradable a la vista, simpàtic, net, per sobre del canvi d'entrenador, fidel a la seva filosofia cruyffista i no renunciant a guanyar res ni ningú. També batent tots els rècords, tant individuals (Messi) com col·lectius. I res fa pensar que estem veient el final d'alguna cosa.
Quant al 2013, què n'espero. Diuen que no hi ha com fixar-se objectius baixos per assolir-los, i realment no n'espero gaire res. Salut per tothom, i el demés, que pugui aconseguir-ho treballant. Però també hi ha d'altres coses que vull escriure.
Espero que el Govern de Catalunya, la coalició de govern, estigui a l'alçada de les espectatives que hem dibuixat el poble de Catalunya, i que es deixi de debats interns i guerres inútils i es dediqui a governar i a fer camí cap a l'objectiu programàtic signat. I que s'apartin tots aquells que embruten l'aigua i es dediquen més a posar pals a les rodes, que a remar en la direcció bona.
Però per sobre de tot espero que el canvi que estem veient i olorant, es vagi produint, ja no sé si més de pressa del que aprecio. Estic veient que el poble català és democràticament impecable, té la formació més alta de la seva història i està socialment estructurat. Aquests tres factors fan que el poble necessiti informació, vol la informació. Per tant, les institucions catalanes han de fer un esforç per fer arribar la informació, tota la informació a la gent. Perquè el canvi que estic percebent és un canvi substancial en el nivell polític que demanem. Volem polítics clars i transparents. Que ens expliquin què fan, i que ho facin intel·ligible. Que cobrin sous justos i que siguin bons professionals. "Llum i taquígrafs" que va dir en David Fernández de la CUP en el debat d'investidura de dies enrera. I el que hagi obrat de forma injusta, doncs que el jutgin. No entenc cap més forma d'actuar.
Doncs, això, que tingueu un bon any 2013.
Posted in: 
