Explicaré unes quantes coses sobre la piràmide de Kukulcan, que és la més representativa de la ciutat maia de Chichén Itzá.
La perfecció del coneixement maia va provocar que construíssin aquest edifici amb una desviació de 20 graus 30 minuts i 30 segons en relació al norest. Això permet que en els equinoccis coincideixi exactament amb l'angle de desviació que té la terra.
Però això no acaba aquí. Aquest monument, imponent i esplendorós, que els espanyols quan el van veure li van posar "el castillo", és avui una de les Set Noves Meravelles del Món. I mostra el domini matemàtic, la perfecció arquitectònica i el coneixement de l'astronomia per part dels maies. En sí mateix, aquest edifici precolombí és un calendarí exacte de pedra, així com un indicador del moviment de rotació de la terra i dels astres en la bòveda celestial.
Els seus quatre costats estan dirigits exactament als respectius punts cardinals. Cadascun de les seves nou terrasses escalonades està dividida en dos per una escalinata perquè així surten les 18 terrasses separades que representen els 18 mesos del calendari maia. A més, les quatre escalinates tenen 91 escalons cadascuna, que sumats amb els de la base del temple superior, fan un total de 365 escalons. Un per cada dia de l'any. Com a element ornamental hi ha 260 quadrànguls, que representa el nombre de dies del calendari de Venus, que a més coincideix exactament amb el temps de gestació de les dones.
Tot això, tenint en compte que la piràmide es va construir entre els anys 435 i 455 després de Crist. La seva construcció va durar cinc anys i dintre de la piràmide exterior n'hi ha una d'interior, construïda 52 anys abans.
Al peu de l'escalinata nord hi ha dos caps tallats en pedra d'una serp emplumada coneguda entre els maies com a Kukulcan (anomenada també Viracocha o Quetzacoatl), que durant els equinoccis de primavera i d'hivern cobra vida gràcies a varis fenòmens astronòmics. Conforme s'acosta l'hora exacta del canvi d'estació, primavera o hivern, la projecció del sol en l'escalinata nord crea un efecte de llum i ombra que permet la formació de set triànguls que semblen descendre i formar el cos de la serp maia, quan arriben als caps de la base. Uns 28 dies després,a mb l'aparició de la primera lluna plena, la seva llum dona forma al cos geomètric només que amb només sis triànguls.
A l'estiu la part norest de la piràmide s'il·lumina i la surest queda a l'ombra. El fenòmen s'inverteix a l'hivern. El significat religiós d'aquests fets anaven íntimament lligats a l'activitat agrícola.
I crec que encara no tots els secrets han estat descoberts. I vosaltres us creieu que tot això van poder-ho fer tot solets uns senyors que ni tan sols coneixien la roda? Jo sincerament crec que no.
Posted in: Història
