Un dia d'aquesta setmana estava parlant amb unes persones molt implicades en el procés contra els assassins de mossèn Joaquim Vallmajó. Aquest senyor era un capellà empordanès, de Navata, al qual van assassinar a l'Àfrica Central pel fet d'incomodar el règim de Ruanda. Ell sempre exposava el fet que en aquell país manaven les multinacionals interessades en les riqueses naturals de Ruanda. I que mentre tinguessin interessos hi hauria guerra.
M'explicaven que des dels anys 90 allà hi va haver una guerra, en la qual hi estaven implicats sis o set països. En deien la I Guerra Mundial Africana. De fet, encara hi ha algún país d'aquells en guerra. I alguna nostra multinacional pel mig. Però aquí ningú en parla.
Aquesta és la tristesa del nostre món actual. Mentre en una part del món la gent es mor de gana pel carrer o tenen unes guerres que no deixen ni un bri d'herba dreta, l'altra part del món hem de seguir règims o passar pel quiròfan perquè no sabem com fer-ho per treure'ns els quilos de sobre. I la premsa, que només treu notícies sobre què diuen els nostres polítics, sondejos d'opinió i els quatre vividors de la premsa rosa.
Ja va essent hora que ens comencem a preocupar per les qüestions que són realment d'interès i no per les quatre bajanades que ens venen.
Els pobres africans, com si ja no tinguessin prou cru, a sobre deuen veure el tema dels biocombustibles com la que els hi faltava per acabar-ho d'arreglar. Ara a sobre, els cereals augmentaran tant de preu que no en tindrem prou per enviar-n'hi. De totes maneres, crec que deuen tenir el present tan dolent que dubto que pensen que tenen futur.
M'explicaven que des dels anys 90 allà hi va haver una guerra, en la qual hi estaven implicats sis o set països. En deien la I Guerra Mundial Africana. De fet, encara hi ha algún país d'aquells en guerra. I alguna nostra multinacional pel mig. Però aquí ningú en parla.
Aquesta és la tristesa del nostre món actual. Mentre en una part del món la gent es mor de gana pel carrer o tenen unes guerres que no deixen ni un bri d'herba dreta, l'altra part del món hem de seguir règims o passar pel quiròfan perquè no sabem com fer-ho per treure'ns els quilos de sobre. I la premsa, que només treu notícies sobre què diuen els nostres polítics, sondejos d'opinió i els quatre vividors de la premsa rosa.
Ja va essent hora que ens comencem a preocupar per les qüestions que són realment d'interès i no per les quatre bajanades que ens venen.
Els pobres africans, com si ja no tinguessin prou cru, a sobre deuen veure el tema dels biocombustibles com la que els hi faltava per acabar-ho d'arreglar. Ara a sobre, els cereals augmentaran tant de preu que no en tindrem prou per enviar-n'hi. De totes maneres, crec que deuen tenir el present tan dolent que dubto que pensen que tenen futur.
Posted in: Política
2 comentaris:
Totalment d'acord. Et recomano que miris les pelicules "el jardinero fiel" i "el señor de la guerra" entre d'altres.
D'altra banda potser seria bo que a l'Africa (allà on les condicions ho permetin) puguin plantar cereals per el biocombustible, ja que sembla que serà una bona font d'ingressos
Les he vist totes dues. Hi afegiria "el malson de Darwin" "la pesadilla de Darwin".
Això dels biocombustibles, si ells puguessin plantar cereals, alguna multinacional els compraria els camps i serien allà mateix.
Publica un comentari a l'entrada