Amèrica Llatina

Els darrers quatre o cinc anys, tant per motius laborals com estrictament personals, he viatjat força. M'he mogut per Amèrica Llatina: Argentina, Uruguai, Brasil, Perú, Cuba, Mèxic. També m'he mogut per Europa: Dinamarca, Suècia, França, Itàlia, Àustria, Turquia, Holanda. I com no, també per Espanya: Extremadura, Madrid, la Rioja, País Basc, Cantàbria i Canàries.

És evident que a tots aquests indrets hi he trobat coses bones i coses dolentes, en alguns més d'un costat i en d'altres més de l'altre costat. Però si m'ha captivat més alguna cosa ha estat, en general, la gent de parla hispana d'Amèrica Llatina. Viuen en una pobresa general bastant estesa, tot i que sense ser la pobresa extrema de l'Àfrica, i tot i això tenen un ànim per sobre del nostre enteniment. He vist gent convidant-me a entrar a casa seva, unes cases de 9 m2 on, sense cap separació hi vivien sis o set persones. Donant-me menjar quan ells mateixos tenen problemes per cobrir el mínim diari. I sense demanar-me res. Al contrari, donant-me les gràcies per fer alguna cosa que a ells potser ni els hi arribarà. Tot i això, estaven contents. I les cares dels nens. Aquelles nens que tenen uns ulls foscos grans com pans de quilo, i brillants, preciosos, vius. I jo me'ls miro i veig el futur que els hi espera, i em poso trist perquè em sento culpable quan penso que part del meu benestar els hi estic robant a ells.

Amèrica Llatina en general, la seva població, ha estat víctima històrica de saquejos per part de països externs. Des de l'ocupació colombina, fins a l'ocupació de potències estrangeres (sobretot els Estats Units) i després per part d'unes oligarquies dominants, sotmeses o no a potències estrangeres. Venezuela podria ser un clar exemple d'una oligarquia no sotmesa a cap potència estrangera.

Aquests dies ha estat molt comentada la cimera Iberoamericana i les seves conseqüències, i m'ha cridat molt l'atenció un fet: aquests països americans es queixen sobretot de la posició adoptada per les multinacionals espanyoles que s'han dedicat a fer beneficis i portar-los a Espanya, més que a reinvertir-los allà mateix. Això no és el mateix que han fet sempre al llarg de la història?

Més que a criticar aquest fet, el que m'agradaria exposar és la manca de visió que veig en aquestes empreses pel futur que té aquest mercat. Tot i el problema que representa la corrupció de les oligarquies dominants, crec que la posició de poder que té una multinacional inversora està per sobre d'ella. És un mercat potencialment molt millor que el mateix europeu, però s'ha de treballar.

Jo seria partidari d'invertir-hi, però amb una responsabilitat social molt alta, per equilibrar els desequilibris existents que són molt grans. I és que a mi, aquella gent em tenen el cor ben robat.

Posted in: Pensament