I doncs, quan tocarà?

Aquella frase que en un moment donat va pronunciar el president Pujol: això no toca! darrerament l'hem sentit més que mai.

Per una banda la pronuncien uns sectors conservadors, quan se'ls demanar per la sobirania del nostres país perquè consideren que en un context de crisi econòmica molt profunda, el que hem d'anar és per redreçar la situació i no distreure'ns en filosofades que no portaran enlloc.

Per altra banda el president Zapatero sembla que té prohibit pronunciar la paraula crisi i parla de reajustaments, bla, bla, bla, però no toca parlar de crisi.

Error d'uns i altres. Hi ha temes dels quals se'n pot parlar sempre, i d'altres que se n'ha de parlar en el moment que correspon. I ara toca parlar de crisi. I sempre es pot parlar de sobirania.

Durant uns anys, la construcció ha estat un gran negoci. Molts empresaris d'altres sectors, en diversificar la seva activitat han vist en la construcció la terra de fer pipes. I la construcció es va convertir en el motor de l'economia de l'Estat Espanyol i de Catalunya. L'error va ser quan aquesta diversificació de l'activitat es va convertir en la única activitat d'aquests empresaris. Ens hem quedat amb un sol motor a l'economia, i aquest motor ha patit un escalfament i s'ha parat. Molts professionals de sectors de l'hosteleria i dels serveis en general, s'havien desviat cap aquest sector perquè el diner fàcil és molt cridaner. L'Estat, que hauria de ser el director d'orquestra que ha de preveure aquestes situacions i establir mecanismes de control i redireccionament de l'activitat privada quan ella per sí sola no és capaç de fer-ho, ha estat assegut còmodament al balancí, fent calaix i ostentació del superàvit pressupostari, mentre alguna de les comunitats autònomes les passaven magres administrant les escarransides transferències pressupostàries amb les que han de desplegar les seves competències.

Catalunya, en part per inoperància del Govern, en part per impossibilitat pressupostària, també ha assistit com a espectadora a l'espectacle tant temps anunciat. I som on volia arribar. Hem de parlar de crisi perquè l'hem de resoldre i hem de parlar de sobirania perquè sols ens en sortiríem millor.

I tot i que sóc un home, sóc molt capaç de pensar en dues coses alhora. I fins i tot tres: el Barça serà campió de lliga. Aquest any si.

Posted in: Pensament