15 de febrer 2009

Crisi, Darwin i Lincoln

En aquesta entrada barrejaré tres temes que aquesta setmana estan d'actualitat. Bé, el tema de la crisi ja fa mesos que ho està,  i per desgràcia de tots crec que ho estarà durant força temps.

Els aturats que deixaran de cobrar la prestació d'atur

Ja fa unes setmanes advertia que el pitjor de la crisi a casa nostra ens arribaria amb el seu allargament. Doncs ja hi som. Segons les dades dels sindicats, extretes del Ministeri de Treball, en els propers sis mesos 300.000 aturats deixaran de percebre les prestacions de l'atur. Si allarguem el càlcul a 12 mesos, el nombre arribarà a 600.000 persones. A aquestes persones cal afegir els 800.000 aturats que a dia d'avui ja no perceben el subsidi. Així, amb la perspectiva de destrucció d'ocupació a 12 mesos vista, vol dir que el nombre de persones sense subsidi assolirà la xifra d'1.400.000!.

Per tant, ara sí que ha arribat el moment que les persones amb capacitat de decisió deixin de banda les seves postures més personals i partidistes i es posin d'acord per remar tots plegats en la mateixa direcció. Quan el president Montilla aposta per "presionar positivament" els bancs, la idea em sembla genial i a l'hora poruca. Genial perquè ja era hora, i poruca perquè ho diu amb la veu molt baixa i deixant de banda la resta de grups polítics. Artur Mas demana un canvi d'orientació i li diu que no el deixi de costat. Doncs, parleu junts amb la veu ben alta, i deixeu-vos de postures que en el moment present no donen cap rèdit. Feu el que calgui, però feu alguna cosa. El poble, l'empresariat, comença a estar cansat de no saber cap on anem. Ara veurem de quina talla són els nostre polítics.

El perill és que històricament, en moments com el present és quan passen coses. Però també de les dificultats més grans en surten les millors idees.

Charles Darwin

El dia 12 de febrer de 1809 va nèixer a Anglaterra Charles Darwin, pare de la teoria de l'origen de les espècies que va transformar la visió creacionista que es tenia fins llavors del naixement de la humanitat.

La teoria sobre l'evolució de les formes es concreta en quatre punts:
Primer, les formes de vida no són estàtiques, sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
Segon, el procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sens salts discontinus o canvis sobtats.
Tercer, els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú, un origen únic de la vida.
Finalment, en quart lloc, s'ha utilitzat la selecció natural per explicar tot el sistema. I aquesta selecció es fa de dues maneres: la variabilitat o generació de modificacions espontànies en els individus; i la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida. Així, els individus més ben dotats, amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient, tindran més possibilitats de sobreviure i de reproduir-se.

El que em fascina més d'aquest personatge és que mai va involucrar-se obertament en la polèmica que va generar la seva obra. Ell va estar sempre concentrat sobretot en els seus estudis de botànica.

Abraham Lincoln

El mateix dia que Charles Darwin, però a l'estat de Kentucky, als Estats Units, va nèixer Abraham Lincoln, el president dels Estats Units entre el 1861 i 1865 i unificador del país després de la Guerra de Secessió nord-americana. Més de moda que mai pel flamant president, Barack Obama, s'ha de tenir en compte els detalls i és que Obama no l'ha exalçat mai per haver tornat la llibertat a la població de color, als esclaus, sinó per trobar-se una nació dividida, similar a l'actual.

Quan va esclatar la guerra entre les dues parts en conflicte, era una guerra de dos sistemes productius diferents, el nord amb un sistema clarament capitalista, industrial i enfocat a la producció, i el sud amb un sistema esclavista, agrari i de grans extensions de terres. Lincoln va derivar el motiu del conflicte cap a la lluita per l'aboliment de l'esclavitud per evitar que França i Anglaterra es podessin posicionar amb el sud, cosa que hauria fet decantar la guerra cap aquell costat. La victòria del nord, però no va poder evitar que en aquells estats, encara 100 anys més tard els drets d'uns i altres no fossin els mateixos.

A l'acabar la guerra, les paraules de Lincoln són d'una emotivitat que val la pena ser recordades: "... A nosaltres ens pertoca dedicar-nos a la gran tasca que ens queda per davant (...) prendre la decisió ferma de que aquests morts no hagin mort en va, de que aquesta nació emparada per Déu tingui un nou naixement de llibertat i que el govern del poble, pel poble i per al poble no desaparegui de la Terra". Va ser assassinat 5 dies més tard, el 14 d'abril de 1865, no per un boig homicida, sinó fruit d'una conspiració.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys