El català de l'any

Abans de res, els meus respectes a la Sra. Neus Català, proclamada ahir "catalana de l'any", perquè no li vull restar cap mèrit a tot el que va fer, i penso que segurament es mereix tots els premis del món, però aquest precisament no.

Ahir a TV3 es va fer la cerimònia d'entrega del premi de català de l'any. Aquest premi s'atorga a través d'una votació popular entre els teleespectadors del "Matí de TV3" i els lectors de "El Periòdico", en el qual hi sortíen unes fitxes per poder votar.

Entre els 10 finalistes hi havia gent tan popular com en Carles Puyol, en Joan Laporta o l'Emma Vilarasau. I ja se sap, quan apareix gent tan popular, i la resta són gent de l'àmbit de la investigació, o la Sra. Neus Català que es va passar l'exili salvant 180 nens catalans i espanyols, sempre guanyen els populars, a menys que hi hagi un jurat que acabi valorant tots els mèrits, i equilibri la popularitat.

Doncs resulta que la guanyadora va ser la Sra. Neus Català, i això representa tot un cant a la memòria històrica. Quant ens estan venent totes les manipulacions que patim des dels mitjans de comunicació, i en concret de TV3 (Víctor Alexandre n'ha fet un llibre), jo no m'ho crec. És totalment impossible que a través de votacions populars guanyi una persona que, tot i ser relativament coneguda, el seu gran mèrit el va fer entre el 1936 i el 1939, és a dir fa 70 anys. Potser es mereix el premi a la trajectòria, o alguna altra cosa, però el català de l'any 2006 hauria de ser triat pels seus mèrits durant l'any 2006, i no per política sectaria.

Som així, i hem de continuar treballant per canviar-ho. Això passa per fer desaparèixer una bona colla de primeres espases de la política catalana actual. Una bona colla!