Fa molts anys que els catalans sabem que a Madrid no ens estimen. Que els espanyols només ens volen per pagar la factura de l'estat del benestar. Per aquest motiu, per comptes d'enviar-nos un tant per cent important dels impostos que paguem, ens envien tots aquells immigrants indocumentats que arriben en pastera a les Canàries.
Tothom sap una cosa i una altra, que no inverteixen i que ens envien el que allà no volen. Però tothom callat. Fins el dia que això no aguanti. De moment el que peta són les infraestructures, però no patiu, no tardarem gaire a no poder pagar la factura social. I llavors què farem?
És cert que hem passat un llarg període de bonança econòmica, i que "totes ens ponien". Hem aguantat molt, i a sobre, hem de passar pels insolidaris. Fa uns quants anys vaig llegir un article a l'edició andalusa del Pais, en el qual una persona es queixava que els catalans som tan pesseteros que fins i tot fem pagar les autopistes. I això n'hi ha que es creuen que és per fastiguejar els que venen de fora.
Ja va sent hora que parem de lamentar-nos i que posem els punts sobre les is. En aquest país hi falta un gran pacte de govern sobre què volem ser, i sobre com volem ser tractats pels altres països. M'agrada quan el lehendakari Ibarretxe diu que ningú decidirà pels bascos. Ja m'agradaria sentir alguna cosa semblant, i que fos creïble, pels nostres responsables polítics. Però nosaltres no anem pel mateix camí. I a Madrid encara riuen.
Qüestió de talla política.
Tothom sap una cosa i una altra, que no inverteixen i que ens envien el que allà no volen. Però tothom callat. Fins el dia que això no aguanti. De moment el que peta són les infraestructures, però no patiu, no tardarem gaire a no poder pagar la factura social. I llavors què farem?
És cert que hem passat un llarg període de bonança econòmica, i que "totes ens ponien". Hem aguantat molt, i a sobre, hem de passar pels insolidaris. Fa uns quants anys vaig llegir un article a l'edició andalusa del Pais, en el qual una persona es queixava que els catalans som tan pesseteros que fins i tot fem pagar les autopistes. I això n'hi ha que es creuen que és per fastiguejar els que venen de fora.
Ja va sent hora que parem de lamentar-nos i que posem els punts sobre les is. En aquest país hi falta un gran pacte de govern sobre què volem ser, i sobre com volem ser tractats pels altres països. M'agrada quan el lehendakari Ibarretxe diu que ningú decidirà pels bascos. Ja m'agradaria sentir alguna cosa semblant, i que fos creïble, pels nostres responsables polítics. Però nosaltres no anem pel mateix camí. I a Madrid encara riuen.
Qüestió de talla política.
Posted in: Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada