28 d’octubre 2008

La crisi actual (i 2)

CONSEQÜÈNCIES I DURADA DE LA CRISI

Com els bancs no tenen diners:
a) Venen les seves participacions en empreses
b) Venen els seus edificis
c) Fan campanyes perquè fem imposicions de diners, oferint-nos millors condicions

Com que la gent comença a sentir-se apretada pel pagament de la hipoteca, va menys al Corte Inglés

Com que el Corte Inglés ho nota, compra menys al fabricant de mitjons de Mataró, que tampoc sabia que hi havia els ninja

El fabricant de mitjons de Mataró pensa que, com que ven menys mitjons, li comença a sobrar personal i acomiada uns quants treballadors

I això es reflexa en l’índex d’atur, fonamentalment a Mataró, on la gent comença a comprar menys a les botigues

La pregunta de la durada és molt difícil de contestar per vàries qüestions:

Perquè no se sap la dimensió del problema (les xifres varien de 100.000 a 500.000 milions de dòlars)

Perquè no saben qui són els afectats. No se sap si el meu banc, el de tota la vida, banc seriós i amb tradició a la zona, té molta porqueria a l’actiu. La cosa dolenta és que el meu banc tampoc ho sap.

Quan a Amèrica, les hipoteques no pagades pels ninja es vagin executant, o sigui, els bancs puguin vendre les cases hipotecades pel preu que sigui, alguna cosa valdran els MBS

Mentrestant, ningú es refia de ningú

Comentari sobre la situació:
Algú ha qualificat aquesta situació com “la gran estafa”
D’altres han dit que el crack del 29, comparat amb això, és un joc de nenes en el pati de recreo d’un convent de monges
Uns quants, qui sap si molts, s’han enriquit amb els interessos que han anat cobrant. Ara es quedaran sense ocupació, però tindran aquest benefici guardat en algun lloc, qui sap si en algun armari blindat, que es possible que sigui on estigui més segur i protegit d’altres innovacions financeres que se li puguin ocórrer a algú
Les autoritats financeres tenen una gran responsabilitat sobre tot el que ha ocorregut. Les Normes de Basilea, teòricament dissenyades per controlar el sistema, han estimulat la titulització fins extrems d’amagar i complicar enormement els mercats als que es pretenia protegir
Els consells d’administració de les entitats financeres involucrades en aquest gran daltabaix, tenen una gran responsabilitat, perquè no s’han assabentat de res. I aquí hi incloc el consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de Figueres.
Les agències de qualificació de rics han estat incompetents o no independents respecte als seus clients, la qual cosa és molt seriosa

Final de la història, de moment. Els principals bancs centrals han anat injectant liquidesa monetària per que els bancs puguin tenir diners

Hi ha experts que diuen que sí que hi ha diners, però el que no hi ha és confiança. O sigui, que la crisi de la liquidesa és una autèntica crisi de no refiar-se del pròxim

Mentrestant, els fons sobirans, que són fons d’inversió creats per estats amb recursos procedents del superàvit en les seves comptes (provinents sobretot del petroli i el gas) com els fons dels emirats àrabs, països asiàtics, Rússia, ..., estan comprant participacions importants en els bancs americans per treure’ls de l’embús en el qual s’han ficat

Què està passant a Espanya?
La confiança està sota zero, i la gent es refia més de guardar els diners sota un rajol, com abans, que en un banc
Per la qual cosa els bancs no disposen de liquidesa per deixar diners i engegar la roda altra vegada
Gran part de l’ocupació generada els darrers anys s’havia produït en la construcció
Això vol dir que en aquest sector augmentarà l’atur de forma fàcil perquè hi havia molts contractes temporals
Moltes d’aquestes persones seran immigrants, que tenen l’avantatge de la flexibilitat que els permetrà moure’s fins allà on primer es generi ocupació
El problema és que continua venint gent de fora d’Espanya atrets per les antigues promeses d’un treball digne
Això provoca que es consumiran més recursos de l’Estat
Que el Govern haurà de ser molt prudent, encara que tingui diners, perquè tots sabem que el diner se sol acabar. I a més, a una certa velocitat.

Extret i adaptat del profesor de IESE Leopoldo Abadia

En una conversa familiar, fa uns mesos, vaig pronosticar el col·lapse de l’economia americana per la falta de control, pel seu capitalisme portat a l’extrem, on tot el que condueix a guanyar diners, val.

El que no podia pensar és que la globalització portés el descontrol als bancs europeus, i per extensió a tota l’economia.

Per tant, quan algú fa pocs dies em deia que els bancs americans s’havien saltat els mecanismes de control, gairebé em parteixo de riure. NO EN TENEN.

 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | free samples without surveys