El consell de savis

Fa uns anys, un grup de professionals del mateix sector, ens reuníem periòdicament per dinar. En teoria eren dinars de treball, o així constaven a les nostres respectives agendes. A la pràctica era molt més que això.

Ens trobàvem a l'entorn d'una taula, cada vegada en un restaurant diferent. Com que entre tots abarcàvem la geografia gironina, cada vegada tocava a un de diferent d'organitzar la trobada. Així, mentre educàvem el paladar posàvem sobre la taula les experiències professionals que anàvem tenint cadascun a la seva empresa.

Començàvem triant el menjar, deixant-nos aconsellar sempre per l'amfitrió. El moment de triar el vi era el moment d'en Dani, que mostrava un coneixement extraordinari. En alguna ocasió ens havia arribat a explicar fins i tot la vinya d'on procedia el vi, o la història familiar d'alguna bodega de nom irreproduïble. La resta escoltàvem i gaudíem. I alguna cosa ens ha quedat. Fins i tot diria que força cosa.

A partir d'aquí, i sense ordre del dia, començàvem a comentar les situacions particulars que teníem entre mans i posant sobre la taula les probables solucions. Després continuavem debatent la situació política catalana i mundial. En aquest punt arreglàvem el món. Tots menys en Pitu, perquè ell sempre tenia molta feina rebent i fent trucades amb un mòbil que tenia cobertura fins i tot al mig del desert del Sàhara.

Després del cafè venia el moment Raül. Ell, un no fumador, es posava a la boca el millor cigar que trobava i es delectava de l'estona, allargant el plaer tan com podia. Sempre s'hi enganxava algun més.

En una de les xerrades, algú va expressar la idea de constituïr un consell de savis, de tipus consultiu. Aquest consell estaria constituit pels comensals que érem en aquell moment, sis o set. Estaríem a disposició de l'organització que ens demanés opinió. Penso que era una gran idea.

Ara em diuen que un dels savis està malalt, molt malalt. I estic molt afectat. En qualsevol cas m'agrada poder dir que ens hi vam aprofitar, no vam perdre ni un moment i que vam gaudir de llargues estones excepcionals. Espero que això acabi bé, que n'estic segur que hi acabarà. Però si no hi acabés, la filosofia del consell de savis era "carpe diem". Doncs això.

Posted in: Anècdotes