Aquesta serà la segona vegada a la meva vida que faig un article per encàrrec. La primera vegada va ser quan un professor de llengua espanyola em va voler castigar, perquè li vaig discutir el seu "poder". Ell em va dir que m'equivocava, que el que li volia discutir era la seva "autoritat", perquè em va tirar fora de clase i els seu poder se'm va manifestar de cop. Perquè se m'aclaríssin les idees em va encarregar un article sobre la diferència entre "autoritat" i "poder".
El perquè de l'article
Una persona em va dir que li agradaria que parlés dels pijos. Com que sempre m'hi he sentit molt allunya d'ells, i moltes vegades m'han fet sentir inferior, he pensat que era un bon moment per fer-ne cinc cèntims.
Com neixen
Bé, el que és nèixer ho fan igual que els demés, però la seva personalitat se'ls manifesta molt ràpid. Així ells, tan bon punt han sortit, ja tenen un munt de roba que els espera. I tota nova. Els altres, moltes vegades teníem roba de segona mà, i algun de tercera. El seu cotxet, per exemple, incorpora les darrers novetats: aire condicionat, frens de disc i algun segur que té música estéreo. A ells els arriba la Playstation quan encara no és a les botigues. Entren a Port Aventura quan està tancat a la resta de mortals. I el que és més fort: a casa seva tenen un munt de canals i no miren la televisió perquè els avorreix.
Com creixen
Fan molta ràbia. Sempre estrenen esportives amb unes característiques que la resta de mortals només hi podem accedir quan el tema es globalitza. En contra d'ells hi ha que no són gaire bons en els esports, perquè això exigeix sacrifici. I així també es demostra que el que val és el reramànec. Tots juguen en equips bons: Fundació Esportiva Figueres, la Salle, Bell-lloc, on els hi donen molta educació, però no els ensenyen a jugar a futbol. Quan arriben als 18 anys tots han plegat. I per això totes aquestes entitats que he nomenat només fan futbol de base: pels que paguen perquè els seus fills juguin.
Com s'enamoren
En realitat ells no s'enamoren mai. Tot i que les noies els hi van molt al darrera, ells són éssers superiors, i per tant no s'immuten. El que els hi passa és que els altres, més llestos, i que s'han passat l'adolescència rascant, els hi pispen les millors noies. Per tant, ells només poden anar amb les noies de la seva categoria. Són endogàmics. I això porta problemes.
Com acaben
Ells se'n surten. Més aviat malament, però se n'acaben sortint pels recursos que els aporten els seus papes i mames. Tot i que són aquells que als 40 anys han tingut un munt de feines, totes bones, però no n'han consolidat cap. Bons tiberis, i poca feina. Amb la bandera espanyola a la corretja del Rolex. Tenen molta feina per arribar a la jubilació, i clar, sense amics. Entre ells la única cosa que compte són les aparences. I això no ho perden mai.
Al final, a la vida la única cosa que compte és estar bé amb un mateix i amb els de la pròpia casa. Prou problemes ens porta la vida, sense buscar-los, com per haver d'estar pendents dels altres.
Posted in: Pensament
1 comentaris:
Ai.... els pijos .. què m'has de dir a mi d'aquests personatges? Abans ja te n'he fet cinc cèntims, però deixa'm que t faci un petit aprofundiment en el tema.
Un pijo ho és sempre, però n'hi ha alguns que en un moment determinat de la seva vida voldrien ser com nosaltres. I, és aleshores quan els hi vé la crisi existencial perquè això és impossible. Sé pijo és com encomanar-se d'un virus tipus hepatitis que el pots controlar però sempre més està latent en el teu cos. Llavors els pijos comencen a filosofar sobre la vida, però no diuen rés interessant perquè els seus ideals de vida terrenal són el nostre dia a dia i et diuen coses que trobes molt normals però per a ells són molt estranyes (com estalviar per comprar un cotxe, anar a dinar a la pizzeria, comprar al super ..) i després entren en el terreny més sensible i comencen a parlar de sentiments com ser feliç amb una vida senzilla sense luxes ni excessos ... Ai ... quines terrenalitats que poden arribar a dir!! I, tot això, fins que es troben amb un antic conegut no rehabilitat(perquè ja sabem que no tenen amics), i aleshores és quan tenen una recaiguda (perquè el nostre món mai podrà ser el seu) i després ja és la pera !!!
Bé, ho deixo aquí, perquè sinó no acabaria mai, i vols que et digui la veritat? Els pijos a pijilandia!!
Gràcies per l'article.
Publica un comentari a l'entrada