Ahir al vespre, en la intimitat de casa meva, vaig mirar la pel·lícula "el cónsul Perlasca", que feia uns dies m'havia descarregat d'internet (sí, jo també soc d'aquests!).
És una pel·lícula basada en fets reals, en el genocidi de jueus a Hongria durant la II Guerra Mundial, i la feina que va fer el Sr. Perlasca, un negociant de bestiar italià, fent-se passar per cònsul espanyol.
La pel·lícula en sí està bé, es corprenedera, com totes les que tracten del genocidi dels jueus. Però no volia parlar de la pel·lícula, sinó de la reflexió que em va provocar.
Tots aquests fets van passar fa quatre dies, i el que és cert que a l'acabament de la guerra i quan les potències guanyadores (Gran Bretanya, Estats Units i la URSS) feien balanç, la humanitat sentia vergonya de sí mateixa pel que havia passat. No parlem de l'Edat Mitjana, sinó de mitjan segle XX. Tothom es preguntava perquè havia passat i com era possible que, tot i que n'hi havia quatre que ho havien pensat, una bona colla més ho havien executat i la resta havia fet els ulls grossos davant d'uns fets tan horribles.
Hi ha una altra pel·lícula, en aquest una sèrie titulada "Hermanos de sangre" que té una altra escena molt ben aconseguida que és la d'uns soldats nordamericans que patrullen pel mig d'un bosc. De cop els arriba una pudor estranya. Continuen en direcció d'on els ve la pudor i en una clariana del bosc veuen la imatge més esfereïdora que han vist mai, explicat per boca dels propis soldats: un camp de concentració. No n'havien ni sentit a parlar i per tant no entenen què passava allà. Al cap d'un parell de dies, quan els havien explicat allò, després sentien una indignació fora de mare.
Com és possible que la humanitat siguem capaços de ser tan cruels els uns amb els altres? El més fort de tot plegat, és que quan els anys 80 va caure la Unió Soviètica, amb els seus murs i els seus països satèl·lits, després continuem posant murs entre els Estats Units i Mèxic, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Palestina i que els genocidis no s'aturin com els de Turquia o els mateixos jueus amb els palestins.
Em costa entendre que la humanitat no siguem capaços de construir per comptes de destruir, i d'ajudar per comptes d'obstruir. Tenim enveja per comptes de respecte, i apliquem venjances per comptes de pactes.
Posted in: Pensament
2 comentaris:
Acabo de veure la pelicula "diamante de sangre" i llegeixo el teu post. Ni fet expressament. Si no l'has vist, te la recomano, no per la seva qualitat, sinó per veure els horrors que es produeixen a l'Africa. Genocidis, Desplaçats, Camps de refugiats... talment com a la segona guerra mundial.
L'he vist i està en la línia. N'hi ha de més fortes per exemple "el malson de Darwin", en castellà "la pesadilla de Darwin" que està feta tipus documental.
Publica un comentari a l'entrada