Aquests dies que he fet vacances, he aprofitat per llegir i pensar una mica, sobretot en aquelles coses en que el dia a dia no em dones temps per pensar-hi.
Una de les coses que vaig pensar és la manca de persones amb capacitat per dirigir la nostra societat, cap a bon port. I què necessitem líders o referents? Entenc per líders aquelles persones que amb la seva visió i energia mobilitzen un poble a l'entorn d'un projecte comú. El líder planteja reptes i impulsa el canvi. En canvi, els referents són aquelles persones que exemplaritzen amb la seva conducta determinats valors i que influeixen positivament en la conducta dels demés.
Els referents no solen ser líders, però són persones que amb l'autenticitat del seu testimoni són capaços de commoure'ns, de provocar-nos una sacsejada vital perquè els seu exemple ens permet veure la materializació d'un ideal, ens recorda la seva existència i ens convida a arribar-hi.
Així com els líders ens transmeten el missatge que "podem aspirar a més", els referents transmeten el missatge que "podem ser millors".
Aquest exercici que acabo de fer, em recorda una vegada quan tenia quinze anys i un professor em va renyar. Jo li vaig contestar que en cap cas discutia la seva autoritat. Em va convidar a diferenciar entre autoritat i poder. Vaig aprendre que el poder el donar el càrrec que ocupes, l'autoritat te la guanyes amb el teu coneixement, sentit comú, manera d'actuar, ...
Doncs això, que potser estic allà mateix on estava, però aquest país està mancat de líders i, sobretot, de referents.
Posted in: Pensament
2 comentaris:
Una vegada vaig parlar amb un entrenador de gossos de trineu i em va dir que el gos que va al davant és el líder. Per escollir-lo no és una feina fàcil: pots tenir la sort de trobar-ne un on la seva actitud de líder és innata i no saps perquè, però els altres el segueixen sense cap queixa. Però quan això no passa, és possible ensenyar a un líder. No serà mai tant bo com el que té qualitats innates però és interessant perquè dels primers no n'hi ha gaires!
Si tant sols molts dels nostres polítics tinguessin cura de la seva formació i desenvolupament personal amb l'objectiu de formar-se com a líders, potser no seria perfecte, però segur que molt millor! I si no, perquè les empreses, orientades sempre cap als resultats, ja fa temps que utilitzen aquest tipus de formació?
Estic totalment d'acord amb la teva definició dels líders i referents,però crec que tan els uns com els altres són persones amb un gran carisma.
Penso que el carisma d'una persona és innat, però també és cert que de vegades necessita desenvolupar-se i això és pot fer afegint-hi una dosi de tècniques ben específiques, però no crec que una persona pugui esdevenir un líder o un referent només amb aquestes tècniques.
El carisma és pot desenvolupar, però si no n'hi ha... no crec que es pugui adquirir.
Publica un comentari a l'entrada