La nena se'n va anar de casa plorant desconsolada. En això que un carruatge que passava pel camí, massa de pressa, va anar d'un pèl que no atropella la nena. El cotxer es va aixecar del seient i va començar a maleir-la, però el passatger (un home molt gros, amb un abric fosc i amb el coll de pell) va saltar de l'interior. Va dir al conductor que callés, es va ajupir davant la nena i li va preguntar si la podia ajudar.
La nena va dir que no, que no, que no s'hi podia fer res. Que el seu gat ja no hi era! Que el seu papa havia ofegat la Muffin, i que ara la Muffin era morta; era morta i no tornaria mai més.
L'home va dir: "És clar que no és morta, la Muffin. Ja saps que els gats tenen set vides, no?" Quan la nena va dir que sí, que alguna vegada ho havia sentit, l'home va dir: "Doncs resulta que jo sé que la teva Muffin només es trobava en la seva tercera vida, o sigui que li queden quatre vides."
La nena va preguntar com ho sabia. Ell va dir que ho sabia i punt, que ell sempre ho sabia, que havia nascut amb aquell do. No sabia com ni per què passava, però que els gats sovint li venien a la ment i li xerraven. Bé, evidentment no en paraules, sinó en imatges.
Llavors es va asseure al costat de la nena i li va dir que es quedessin quiets, molt quiets. Que veuria si la Muffin volia fer-li una visita. Van estar-se asseguts en silenci durant uns quants minuts, quan de sobte l'home va arreplegar la nena de la mà!
"Ah, sí! Aquí la tenim! Està naixent ara mateix! En una mansió. No, en un castell. Em sembla que és a França, sí, a França. Hi ha un nen que l'amanyaga, li acaricia el pèl. Ja se l'estima, i li posarà un nom. Que estrany, li posarà Solange. És un nom ben estrany per a un gat, però vaja. Viurà una vida llarga, rica i arriscada. Aquesta Solange té empenta, té nervi, ja se li veu!".
La nena va quedar tan embadalida amb el nou destí de la Muffin que va deixar de plorar. Però li va dir a l'home que tot i així trobaria a faltar molt la Muffin. L'home li va dir que això era normal, però que ell cridaria la Solange de tant en tant per esbrinar com li anava i quina en duia de cap. Va preguntar a la nena la seva adreça i se la va apuntar en una llibreta.
Aquella nena va rebre al llarg d'un any vuit llargues cartes, totes sobre la vida de la Muffin com a gata francesa Solange. Era, aparentment, una mena de mosquetera felina. No era una gata mandrosa, de les que s'escarxofen en coixins i beuen a llepades. Va viure una aventura perillosa rere una altra: era la única gata a qui se li va atorgar la insígnia roja de la Legió d'Honor.
Les cartes eren signades amb les inicials O.F.O'F.W.W.
L'anècdota s'atribueix a Oscar Wilde, el nom autèntica del qual era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde.
Jo que sóc una persona que m'agrada fer contents els que tinc al meu voltant, comprendreu que aquesta anècdota la gravi per sempre més en la meva memòria. Ah, i a la nena li podem posar nom: Mireia, Xènia, Paula o fins i tot Helena també li estarien bé.
Posted in: Anècdotes
1 comentaris:
m'ha agradat molt aquest compte i crec que també agradarà molt a la Mireia, a la Xènia, a la Paula i a la Helena.
Una manera molt positiva de veure el món.
Publica un comentari a l'entrada