Avui he vist un mail d'una persona que llegeix el meu bloc, i segurament pensa que estic desanimat amb la política. Per això li he contestat, breument, perquè he pensat que la meva idea la desenvoluparé més correctament al bloc.
Suposem un país on el poble està desencantat amb els polítics. Un país amb gent culta i una societat que té, de forma generalitzada, les seves necessitats bàsiques cobertes. Imaginem també que s'ha arribat aquí, després d'un llarg camí ple de prohibicions i de llibertats condicionades. I que s'ha arribat aquí, per la força del poble i a costa dels impostos del poble.
També podríem imaginar que s'han apoderat de la política uns grups d'aprofitats, que són un sector marginal d'aquesta societat, i que han perdut tota la credibilitat dels seus electors. Imaginem que aquest país ha arribat al punt de no sentir-se motivat per les eleccions.
Podríem imaginar a on ens podria portar això? Jo penso en un poble organitzant-se en associacions, entitats i funcionant al marge dels òrgans de poder polítics. Organitzant activitats que realment interessen a la gent, sense dretes ni esquerres, blancs ni negres, rics ni pobres, ni joves ni vells, ni dones ni homes. Tots junts, i amb una força social impressionant.
La democràcia ha desmuntat tot el moviment associatiu tradicional d'aquest país. S'ha desmuntat a base de subvencions. Quantes més subvencions es reparteixen, menys han de treballar les entitats per aconseguir finançament. I així els governs les han desmuntat, i les han fidelitzat. Les han "enganxat".
Quant un país arracona el moviment associatiu perd la base de la transmissió de les seves tradicions. I als polítics els ha interessat tenir una societat dèbil, inculta, aborregada i "enganxada".
Això, segurament són idees esbojarrades en un cap una mica atramuntanat. Però ... ens organitzem?
Posted in: Pensament
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada