Tendències polítiques

Avui en dia, els polítics s'omplen la boca de noms tècnics per designar les seves tendències polítiques: neoliberals, socialdemòcrates, conservadors, i els de més a prop nostre, amb una reculada d'un segle tornen a parlar de dretes i esquerres.

Els primers termes són confosos, i ni els mateixos que els pronuncien en saben la seva definició. Així el liberalisme és un grup d'ideologies polítiques que afirma la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passé (en francès: "deixar fer, deixar que passi").

Més modernament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.

La socialdemocràcia emfatitza els següents principis:
- Primerament, llibertat; no només les llibertats individuals, sinó també la llibertat de la discriminació i la llibertat de la dependència, sigui dels propietaris dels mitjans de producció o sigui dels que abusin del poder polític.
- Després, igualtat i justícia social; no només davant la llei, sinó igualtat econòmica i socio-cultural també, i oportunitats iguals per a tots, incloent-hi aquells que tenen discapacitats físiques, mentals o socials.
- Finalment, solidaritat; unitat i un sentit de compassió per les vícitmes de la injustícia i la desigualtat.

El socialisme democràtic és una corrent de pensament distinta de la socialdemocràcia, atès que els socialistes democràtics volen treballar per establir una societat socialista amb un sistema econòmic socialista. Molts partits que es diuen "socialdemòcrates" han tractat de distanciar-se dels partits socialistes democràtics. Naturalment, hi ha temes comuns, i alguns socialistes democràtics segueixen associats amb els partits socialdemòcrates en un intent per convertir-los en partits més socialistes.

En la majoria dels casos, els socialdemòcrates es conformen en un estat entre el capitalisme i el socialisme, mentre que els socialistes democràtics proposen el socialisme absolut i volen abolir el capitalisme democràticament. En altres casos, però, alguns partits conserven un nom o un altre només per accidents històrics.

En un llenguatge clarament retrògrad ens movem a Catalunya, on parlem de dretes i esquerres. Al segle XX, a Europa aquest llenguatge ha quedat esborrat, perquè políticament han triomfat clarament les "esquerres" i tots els partits polítics s'han mogut clarament cap allà. Així, avui en dia, ningú discuteix les pensions d'invalidesa o de jubilació, ni els avantatges socials concedits per cap govern anterior. Som a l'Europa del benestar i això indica clarament en quin costat estem. Per tant, aquestes reminiscències de principis del segle XX potser les hauríem de començar a canviar.

La meva idea és que això és fruit d'una manipulació per uns interessos minoritaris, i la gran massa, per comptes de pensar-hi el que fem és seguir com xais.

Posted in: Política