Mentre estic escrivint aquesta entrada, Barack Obama encara està llegint el seu discurs de presa de possessió del càrrec de President dels Estats Units d'Amèrica. El 44è.
Veient aquesta cerimònia, m'han cridant l'atenció moltes coses. La primera de totes, la informalitat de l'acte. Perquè tot i que estaven controlats fins als més mínims detalls i no s'ha deixat lloc a la improvisació, la cerimònia s'ha fet a l'aire lliure. Hi havia més de 4 milions de persones presents a l'acte. A la cerimònia hi ha participat un pastor protestant, la cantant Aretha Franklin i alguna altra representació musical. Al nostre país no m'imagino la presa de possessió de l'Alcalde de Figueres amb un cantant a l'escenari i la seva família al darrera. El secretari de l'ajuntament es tornaria boig i des de la Subdelegació del Govern desautoritzarien l'acte.
Moltes vegades he criticat els Estats Units per moltes coses, però això és democràcia. Què menys que poder participar d'un èxit així amb tota la població que t'ha votat o no, però de la qual en seràs el representant, podent participar del moment. I amb la família al costat. Una família que per arribar al moment ja ha patit i que patirà més a partir d'aquest moment.
Quant al discurs, l'he trobat força previsible. S'ha basat, com ha de ser, en el programa electoral i ha fet esment a l'esforç col·lectiu, la llibertat i als pares de la pàtria. Tot crides a augmentar l'autoestima del poble nord-americà, tan baixa en aquest moment de crisi.
Per cert, també m'ha cridat l'atenció un comentari del periodista Salvador Sala, antic corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington i que ha dit que per molt que es digui que es un imperi decadent i que s'ha acabat una era, quan ets allà i t'empapes de la realitat del país te n'adones de la força que encara té i de la capacitat per innovar i per crear riquesa que els queda.
Una qüestió que sempre m'ha agradat dels nord-americans és l'estima que senten pel seu país i el símbols com la bandera o l'himne. N'estan molt orgullosos i no tenen cap rubor a expressar-ho.D'això a Catalunya en diguem ser fatxa i donem la culpa de la manca d'orgull de país a la immigració, però clar deu ser una excusa del mal pagador perquè allà en són tots d'immigrants. Com un gran èxit i mig d'amagat l'11 de setembre pengem una estelada al matí i al migdia ja hi ha qui l'ha despenjat.
Potser sí que n'hem d'aprendre molt d'aquesta gent, començant per la seva constitució. Però això ja és una altra entrada.
Posted in: Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada