Les consultes independentistes

No volia escriure sobre el tema, però és que estic molt esverat amb els aconteixements i no puc fer-hi res perquè el cor m'estira a fer el que no volia.

Resulta que demà, a molts municipis d'arreu de Catalunya hi ha la primera onada de votacions sobre la independència de Catalunya, després de la votació d'Arenys de Munt del passat 13 de setembre.

El que va començar com una consulta folklòrica, reduïda i tendenciosa té els aires de prendre forma de moviment massiu popular. I això fa mal, sobretot a tots aquells que hi estan en contra. De la independència, perquè de que es facin consultes sobre d'on ve el mal de cap de les dones, això ningú ho trobaria malament. Però aquesta va agafant embranzida i pren forma de bola de neu.

Estem en una democràcia del segle XXI. Això vol dir que el poder el té el poble, a través de les urnes. Doncs el poble, a través de les urnes pregunta si estem d'acord o no en esdevenir un estat lliure i democràtic dintre de la Unió Europea. Què té això de dolent? Pels catalans i per la resta del món res, però pels espanyols, ailàs! aquí sí que la fem grossa. Què ens hem pensat? Fer-nos aquest tipus de preguntes. Això per ells és com si els anys cinquanta algú hagués preguntat què eren les esquerres o sobre el sexe abans del matrimoni. Pecat mortal.

El president Zapatero ja s'ha afanyat a dir que no serveixen de res aquestes consultes. I per darrera, la càmera li marcava el cul apretadet, perquè sap que qüestions com aquestes han arribat molt enllà. Qüestions que no es tiren endavant pel programa dels partits polítics, sinó perquè el poble lliurement es posiciona. I aquest és el gran perill que ells veuen. I la nostra força. I sap que no pot fer travessar l'Ebre als tancs perquè ningú li faria costat. Quina por que tenen!

Fins i tot m'ha cridat l'atenció una entrevista amb la qui va ser Secretària d'Estat dels Estats Units d'Amèrica, Madeleine Albright. L'Antoni Bassas, li ha preguntat sobre aquestes consultes i ella ha dit que coneixia aquests moviments, però que no es volia posicionar perquè era perillós. Ho té clar, aquesta senyora. Podem arribar lluny. No sé d'on ha tret tant atreviment en Bassas potser l'enviaran a l'illa de Pascua.

El camí que seguim és el bo. Com bons minyons que som els catalans, anirem fent consultes populars fins que una part majoritària del país hagi dit que sí. Després tots al carrer i el president de la Generalitat de torn, al balcó del Palau declarant la República Catalana. Perquè la consulta seriosa no ens la deixaran fer. Per tant ens haurem de saltar un pas. D'altres ho han fet i tampoc els ha anat malament.

També hi ha un pas que ningú hi ha passat. Oferir a les Kiribati una parcel·la perquè s'hi instal·lin. I acabar independents igualment. Per qui no ho sàpiga, les Kiribati són un arxipièlag del Pacífic que corren el perill de quedar sota el nivell de l'oceà per l'augment del nivell del mar i que busquen un espai on establir-se quan es quedin sense territori. Llavors proclamaríem la República de Catalunya i Kiribati.

Posted in: Actualitat