Al final del partit, escoltant la retransmissió d'en Puyal per Catalunya Ràdio parlava de miracle, i algun oient va enviar un SMS batejat l'equip amb aquest nom amb el qual he titulat aquesta entrada. Molt hàbilment aquell oient ha barrejat l'equip de les sis copes amb les paraules d'en Pep Guardiola, l'entrenador i el gran artífex d'aquests triomfs, quan va dir que no podia prometre títols però sí que persistirien. I ho han fet.
Aquesta persistència, o fe en el treball propi s'ha manifestat sobretot en dos moments puntuals, a Stamford Bridge on vam empatar en el descompte amb el celebrat gol d'Andrés Iniesta i ahir, en la final del Mundial, amb un gol de Pedro en el minut 87. Van picar pedra fins que la roca es va partir pel mig.
Evidentment, per guanyar-ho tot també hi ha hagut la dosi de sort necessària, però no més. La resta, treball i persistència. En aquests dos ingredients són els únics en els quals es pot basar la feina ben feta. La meva pregunta és fins quan aguantarà aquesta implicació en Pep Guardiola? Perquè si ens asserenem tots tindrem clar que l'èxit és a l'entorn de la seva persona i com ho ha fet per aïllar el grup de la borratxera d'èxits.
La seva implicació és tan gran que tinc por que caigui per sobredosi. No sé com està organitzat tot el club per poder aguantar això, però si em baso en un altre club triomfal, el Manchester United on tenen un entrenador que fa més de 25 anys que és el manager general, crec que el Barça és força més caòtic. Per tant, sisplau, qui pugui que organitzi això perquè podem mantenir en Pep durant 25 anys. Si no és així, se n'anirà cap a casa. I ho entenc perfectament.
Posted in: Actualitat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada