Contenció

Aquesta és la còpia de l'article d'en Josep M. Fonalleras, a la columna del Punt del dissabte 13 de desembre de 2008.

"Tinc un amic que em diu: "Cada dia sóc més partidari de la contenció. Miro d'allunyar-me del que entenem per romanticisme, en el sentit de tibar tant la corda que hi hagi el perill que es trenqui per culpa d'un excés de passió i, sobretot, el que em preocupa més és que això es pugui reflectir en el llenguatge, en la manera d'explicar-ho o d'explicar-t'ho. Sóc incapaç de creure'm, a aquestes altures, una novel·la d'amors arravatats, de frases grandiloqüents, d'aquesta mena d'exageracions que no fan sinó malmetre el que de veritat és important."

He pensat en aquest meu amic quan he llegit les últimes paraules pronunciades per aquest senyor anglès que s'ha suïcidat a la manera de la pel·lícula "Mar adentro". Es pot veure a internet: xucla el líquid d'un vas amb una palla i, a poc a poc, s'adorm. La seva dona s'hi acosta i li diu: "Et puc fer un petó?" "I tant" diu ell. Després, ella l'hi fa, a la galta, i li diu que l'estima. Ell respon: "Jo també. T'estimo tant!". L'última frase és de la dona: "Que tinguis un bon viatge. Un dia o un altre ja et veuré."

Segur que li hauria agradat un final així al meu amic. No es tracta pas d'un drama que segueixi un guió, d'una interpretació, d'un lluïment davant la càmera. La situació és prou definitiva, contundent. Quant l'home ha pres la droga ja no hi ha marxa enrera. No hi ha escarafalls ni plors, només aquesta extrema educació formal ("et puc fer un petó?"), quasi un ballet. Després, ella li agafa la mà i ell expira.

Davant de circumstàncies com aquestes, que són les més extremes, l'ésser humà té una tendència inesgotable cap a l'espectacle. I dic espectacle en el sentit de l'exacerbació, de futibunds comiats que són els que es reprodueixen en els serials que marquen l'imaginari col·lectiu. Res de tot això. En aquesta escena final hi ha ressons de la contenció de Racine, tan fred; de la gèlida llum de Dreyer; de les ombres clares de Hammershoi; del soterrament de Kierkegaard. 

Devia ser això el que reclamava el meu amic: el mínim de recursos per explicar el màxim del que ens passa, ens ha passat i ens passarà."

Posted in: Articles interessants