Si heu estat a París, sota l'Arc del Triomf hi ha una flama que crema sempre i que està permanentment custodiada. La primera vegada que vaig estar-hi vam tenir un incident perquè un dels meus amics s'hi va passejar per sobre, i vam estar a punt de passar la nit a la Gendarmeria. Era l'any 1980, teníem 16 anys, i per tant era una tonteria perdonable. Però a mi que m'agrada donar voltes a les coses vaig pensar que no entenia aquella veneració per un "soldat desconegut".
Amb el pas dels anys he anat veient a diferents llocs aquesta mateixa veneració, i sobretot a Normandia em va impactar sobremanera de la forma que tothom respecta els nombrosos cementiris tant dels aliats com dels alemanys. Per això em vaig preguntar d'on podia haver sorgit aquesta veneració al soldat desconegut. Vet aquí que ho he trobat.
Tot va començar quan a Londres preparaven les commemoracions per l'onze de novembre de 1920, el primer aniversari de l'armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial. El reverend Railton havia quedat colpit, al front de guerra, per la visió d'una tomba coberta de neu amb una creu de fusta rònega que deia "un soldat britànic desconegut". El reverend va proposar al diaca de l'abadia de Westminster d'enterrar, amb tota pompa, el cos d'un soldat desconegut en aquell mausoleu de ciutadans il·lustres.
La idea era que fos el símbol de tota una generació i que portés la inscripció: "tomba del camarada desconegut". Lloyd George, el primer ministre, i el rei Jordi V van acordar que allò fos el centre de la commemoració. La idea es va aprovar amb un petit canvi. "Camarada" feia tuf de bolxevisme soviètic (la revolució russa va ser el 1917) i es va optar per la més tradicional i menys conflictiva de "soldat".
Ràpidament, el general Wyatt, comandant del front occidental, va demanar que li portessin les restes de quatre morts en combat sense identificar, un per cada batalla: Aisne, Somme, Ypres i Arras. Mentrestant, l'associació d'enterradors del Regne Unit hi havia enviat un bagul de la fusta més noble per a l'ocasió.
L'ossada dels quatre desgraciats va arribar coberta amb sengles banderes britàniques. El general va fer la seva tria. El que va assenyalar és ara enterrat a Westminster. Els altres tres va ser reenterrats en el cràter d'un obús en el mateix front. D'allà va partir la comitiva fúnebre que el rei va acabar rebent a les portes de l'abadia. Mai el país havia vist una explosió de respecte i emoció com la que van expressar les masses aquell onze de novembre de 1920. Només el funeral de Diana de Gal·les va provocar un altre dol popular tan sentit en el país de les emocions reprimides.
Posted in: Cultura general
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada