Aquest és el títol del programa d'en Barack Obama pels Estats Units d'Amèrica. Si us el voleu baixa, només heu de clicar a la següent adreça: http://obama.3cdn.net/f3fe74c297f597139d_e4m6i2awh.pdf.
De la seva lectura n'he extret una conclusió: ser la primera potència mundial no comporta ser la nació on es viu millor del món. M'explico. És un programa explicat de forma molt pedagògica perquè tothom l'entengui. Evidentment el seu desplegament ja és una altra història.
Comença amb una senzilla explicació sobre la seva vida i com ha arribat fins aquí. A partir d'aquí desenvolupa els diferents apartats.
Economia. Proposa veure la crisi com una oportunitat, repartint més equitativament la càrrega impositiva desequilibrada pel govern Bush, que va reduir impostos a les classes més benestants. Obama proposa obligar a les grans empreses petrolieres a utilitzar una part raonable dels seus beneficis, que darrerament han batut tots els rècords, per ajudar a les famílies per maltractades per la crisi, amb un estalvi impositiu de 500 dòlars per individu. També preveu destinar uan Fons de Creixement Estatal (25 mil milions de dòlars) destinat a evitar que els estats i les ciutats es vegin obligats a retallar l'assistència mèdica, educacional i amb la vivenda, o a augmentar de forma contraproduent els impostos sobre la propietat, els peatges i altres càrrecs i quotes. Obama considera que invertint en el sector manufacturer es podrien arribar a crear 5 milions de llocs de treball "verds", és a dir, relacionats amb l'energia neta.
En educació es proposa donar a tots els nens una educació de primer ordre que li permeti competir en l'economia global.
Quant a l'atenció mèdica proposa la cobertura universal de la sanitat pública. En aquest moment als Estats Units hi ha 47 milions de persones sense cobertura.
Quant a la protecció de seguretat social i jubilació. Es proposa protegir la privatització de la seguretat social així com garantir que les empreses no abandonin les seves obligacions envers les pensions dels seus empleats. També proposa automatitzar els plans de pensions.
Quant a les dones proposa mesures per poder conciliar la vida familiar i la laboral. També proposa mesures en àmbits com: igualtat salarial, llibertat d'elecció en l'avortament, atenció mèdica universal i violència de gènere.
Quant als drets civils proposa enfortir l'aplicació dels drets civils, protegir el dret de vot i promoure l'equitat en els sistems de justícia penal i juvenil.
La pobresa és un dels grans problemes del país. Proposa quatre mesures: Generalitzar les promocions en l'escala laboral, aplicar una renda per atur, establir una mena de pla de barris per ampliar la gama de serveis als residents de zones pobres de 20 ciutats nordamericanes i, finalment, recolzar els empresaris locals a revitalitzar les zones urbanes deprimides.
Totes aquestes mesures em fan veure que la seva majoria fa molts anys que ja s'apliquen a Europa: protecció sanitària universal, pensions de seguretat social, ensenyament gratuït i universal, prestació d'atur, conciliació de la vida familiar i la laboral, ... en resum "l'estat del benestar". El problema el tindrà per aplicar-ho quant els Estats Units estan vivint la recessió més perllongada de la seva història. Li caldrà trobar qui pagarà la festa.
Per tant, he quedat una mica decebut perquè esperava grans mesures innovadores que em fessin pensar en la seva probable aplicació al nostre país. Només he trobat una mesura que m'ha impactat: la d'aplicar una part dels beneficis de les petrolieres a despesa social. Penso que a Europa hauríem de fer-ho amb els beneficis de les entitats bancàries. Perquè amb la sangria que s'haurà aplicat als fons estatals per apuntalar la seguretat de l'economia que repercutirà en una menor inversió pública i despesa social, al menys que siguem capaços de recuperar-ne una part.
Per altra banda, de tot el "pla Obama" em pregunto com pot ser que sigui etiquetat com a gran "esperança mundial", "el nou Kennedy" i mil adjectius pomposos. Probablement sigui perquè té "talante", en contra del seu antecessor Bush. Vaja, que ja tinc amb qui em fa pensar. No serà un nou "Zapatero"?
Estem ben arreglats.
Posted in: Política
1 comentaris:
Em sembla bé això que proposes de destinar una part dels beneficis de les entitats bancaries a despesa social. Seria tornar a l'origen de la funció social de les Caixes, que actualment ja no fan.
Publica un comentari a l'entrada