Aquest matí he d'anar a una casa que va ser propietat d'un cèlebre personatge empordanès de finals del segle XIX. Se m'ha ocorregut buscar la seva història perquè n'havia sentit a parlar, però no la coneixia exactament.
El Rellotger de Creixell va ser un bandit que va actuar en terres empordaneses durant la tercera guerra carlina. Quan el van executar a l'areny de l'Onyar a Girona, el 1882, estava acusat de gairebé una vintena d'assassinats, a més de nombrosos robatoris. Pla va escriure sobre ell un treball ameníssim, barreja de reportatge i assaig històric. Entre els aspectes de l'enigmàtica personalitat del Rellotger, li interessava a Pla, sobretot, esbrinar les causes que van portar a un menestral de bona reputació, visitant habitual de les famílies més honorables de la comarca, que els arreglava i mantenia en funcionament els rellotges, a convertir-se en un criminal temible que va comptar amb la complicitat d'una xarxa d'informadors. Pla descarta les motivacions polítiques: el Rellotger era un conservador espontani, sense simpaties carlines ni federals. Les seves tendències sanguinàries, però, haurien trobat un àmbit propici per manifestar-se en la situació d'anarquia i desordre que va travessar la regió sencera des de la revolució de 1868 fins a la Restauració. Una de les frases preferides del Rellotger era: "els morts no parlen".
Sembla que el van atrapar perquè durant un dels robatoris, mentre assassinava els masovers d'una casa, una nena va quedar dintre d'un armari i el va reconèixer, fent-ho saber a la policia.
El seu principal col·laborador fou el Menut de Pins (veïnat prop de Camallera), de Cal Menut, una masia propera a la carretera de Vilopriu a Camallera. Fou executat amb el seu cap. Les reunions per preparar les malifetes les feien a Can Vinardell de Malpàs, una masia de Valldevià, també a prop de Vilopriu.
És evident que Pla tenia en compte el que ha passat en temps més recents. Com ell mateix reconeix, "després de l'última guerra civil, la qüestió de la criminalitat se'm va presentar en termes d'una gran permptorietat". No essent un moralista, a Pla li interessava menys la criminalitat en general que l'aparició de l'individu criminal, i, simplificant al màxim, va establir una tipologia molt senzilla. Hi ha dues classes de criminals: els que ho són per naturalesa i "els que acaben aquí perquè el medi social, o bé polític, els dóna una determinada situació que creuen d'impunitat". Sembla que Pla s'inclinava a pensar que el rellotger de Creixell era d'aquesta segona classe, encara que no podia assegurar-ho perquè les notícies sobre el personatge eren ja molt escasses i vagues quan va començar la seva indagació, i es va trobar més amb una curiosa propensió a l'omertà, a la llei del silenci, entre els que donaven indicis d'haver sentit alguna cosa (setanta anys després de la mort del bandit!).
Reduint més encara, podríem parlar, i això és molt actual, de "monstres" i d'"oportunistes". El Rellotger, segons Pla, participava de les dues condicions. Sóc del parer que, en general, i per sort, abunden més els oportunistes que no pas els monstres; és a dir, els perpetradors del mal pel mal. La resta només és qüestió d'habilitat. Certament el Rellotger fou hàbil. En cas contrari, tot i l'anarquia, no s'explicaria la perdurabilitat de l'acció criminal del bandoler.
Pla no s'esglaia del final del Rellotger. Era, en certa manera, un final cantat. S'entén que Josep Pla era partidari de la pena capital, amb una particularitat: que els reus fossin assistits espiritualment per la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist. D'aquesta forma, se suposa, sempre hi havia la possibilitat del penediment i, per tant, de salvació, no pas terrenal sinó eterna. Trist consol, al meu entendre, per als condemnats, que ja l'havien feta.
Menys mal que el meu amic és molt bona persona, amb aquests antecedents qualsevol s'hi fica a Cal Rellotger.
Posted in: 
5 comentaris:
Just acabo de llegir-lo. Interessant relat d´un escriptor únic encara que un xic controvertit...
Del seu comentari del llibre em sorprenenen dues coses:
Una és que hi ha parts calcades d´un altre blog: http://eliteratura.balearweb.net/post/52881
L´altre és quan diu que:
"Sembla que el van atrapar perquè durant un dels robatoris, mentre assassinava els masovers d'una casa, una nena va quedar dintre d'un armari i el va reconèixer, fent-ho saber a la policia".
Digui´m, si us plau, a quina part del llibre apareix aquesta sentència. Pel que jo he entés, el Rellotger de Creixells, tot i els silencis, misteris i vaguetats que envoltaren tant les seves accions com la seva persona, fou capturat després que Ramon Geis el delatés arran de la detenció d´aquest últim quan es disposava a recaptar els diners per l´alliberament del recaptador de Flaçà, que la banda del rellotger tenia segrestat i que van acabar cremant mentre ballaven una sardana...
Ja se sap però, que a vegades les lectures del llibres ofereixen múltiples interpretacions i potser aquesta n´és una bona prova.
Desconec aquest bloc del qual em dius que hi ha comentaris calcats. Només dir-te que vaig escriure això després d'estar a la casa del rellotger a Creixell. I que l'actual propietari m'ho va explicar personalment, després d'estar parlant sobre aquest personatge. Ell va comprar el que quedava de la casa a una seva néta o besnéta.
Recentment ha llegit el llibre i, tot i que hi ha alguna informació d'interès, per la meva part la conclusió ha estat força decepcionant.
De les 100 planes aproximades de l'obra, potser prou feines 20 parlen del Rellotger, les quals es podrien resumir en 4 o 5. La resta: descripcions de paisatges, opinions del Sr. Pla que no venen al cas, entrevistes les quals no s'en treu res en concret, etc...
A casa he sentit parlar del rellotger des de petit. El meu pare, un mestre que va tenir també n'hi havia parlat. Sempre vaig sentir curiositat per la vida d'aquest home i, probablement per això, al comprar el llibre n'esperaba quelcom més que una obra potser de considerable qualitat literària (pels qui hi entenen, jo no) i de un vocabulari sovint rebuscat i complex.
Diguem-ne que m'ha servit de base per a investigar més pel meu compte.
Fa molts anys em van parlar del Rellotger de Creixells com a Bandoler i ara que ja en tinc 41 i vinc d'estar uns dies al municipi de Creixells volia saber si realment havia existit.
M'agradaria saber si Cal Rellotger està ubicat a Creixells o els seus entorns. Jo visc a Palautordera i el meu Bandoler de referència és Serrallonga sovint molt idealitzat. Està molt bé que els personatges passin a ser humans possibles rebesavis o rebesavies, és molt important saber d'on venim.
Gràcies!
Hola
A casa meva tenim un rellotge molt antic i sempre m'han dit que habia sigut regalat a la meva basabia que era minyona a alguna casa, no se ben be a on, però, se que era del rellotger de Creixell. I del tema de la nena que habia identificat al lladre era cert, es el que m'explicaba el meu pare, que al rellotger el varen disfresar de diferentes maneres i ella sempra l'identifica.
Salutacions.
16 de abril 2020
Publica un comentari a l'entrada