"Nudo de sangre" és sobretot una novel·la d'aventures. Adornada amb un autèntic manual de quipus, els nusos que els inques van convertir en símbol d'identitat i que els historiadors comencen a interpretar com una forma de llenguatge, alternatiu a l'escriptura, atesa la seva complexitat.
Sánchez Vidal fa d'un quipu el protagonista de la seva novel·la, guanyadora del Premi Primavera de l'editorial Espasa, i amb ell ens porta en busca del mític tresor dels inques. La llegenda diu que després de trenta anys resistint els atacs espanyols a Vilcabamba, la ciutat perduda, els inques van caure derrotats sense desvetllar a ningú on s'amagaven les seves inimaginables riqueses. L'or del Perú que els espanyols van buscar incansablement, tot i que per això haguessin de destruir una forma de vida mil·lenària.
A cavall de la llegenda i de la història, l'autor desenvolupa una trama d'amor entre un espanyol i una mestissa en ple segle XVIII. El blasó familiar de Sebastián, amb un misteriós nus, sempre li ha fet sospitar que hi havia alguna cosa misteriosa entre els seus avantpassats, però fins que no s'embarca en l'aventura que relata "Nudo de sangre" no sabrà fins a quin punt. És una novel·la entretinguda, fàcil de llegir tot i que en alguns punts abusa de paraules tècniques del món de la navegació o quant a simbologia inca. Destacaria els recursos que utilitza per captar els lector, que no són gaire diferents de "El món perdut" de la Matilde Asensi, o del famós "Codi da Vinci" de Dan Brown: intriga a dojo, barreja d'historia i fantasia i una parella mantenint la tensió sexual pàgina a pàgina. M'hi ha sobrat algunes pàgines excessives en la persecució entre els bons i els dolents.
Posted in: Llibres
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada