La llar de foc

Ara que som a l'època freda de l'any, recordo les sensacions agradables que genera una llar de foc. Dies enrera parlava d'aquestes sensacions amb un bon amic i les compartíem totalment. La llar de foc m'evoca sensacions d'escalf, de companyonia, gairebé hipnòtiques com relata algú.

Recordo les escenes de la vora del foc, amb l'olor de la llenya cremant, el soroll de les flames i els espetecs de l'escorça o de les pinyes. Les xerrades, llargues, al seu voltant. Fer torrades o coure la carn, tot sentint xiular la tramuntana a través de la xemeneia. O senzillament estar sol contemplant els remolins de fum que marxen xemeneia amunt i el caliu de les brases. Alguna cosa màgica deu tenir el foc, que a la llar provoqui aquestes sensacions. Llàstima que, com va dir Esquilo al segle V abans de Crist "ni tan sols estant assegut davant del foc de la seva llar, les persones no poden escapar del seu destí".

Simplificant, el que fem a la llar de foc és alliberar en forma de calor l'energia emmagatzemada a la fusta. El foc no deixa de ser una reacció química exotèrmica, és a dir, que allibera calor.

Els components de la fusta són productes del metabolisme de les cèl·lules vegetals, amb un grapat d'enllaços químics a nivell molecular. En encendre el foc, el que fem és donar prou energia com perquè algun d'aquests enllaços es trenquin. En fer-ho alliberen energia que en part surt en forma de calor, però hi haurà una part que farà que els enllaços de les molècules veïnes també es trenquin.

Això genera una reacció en cadena. La calor generada pel trencament d'unes molècules fa que se'n trenquin més i així la flama s'anirà mantenint mentre quedi fusta per cremar (mentre quedin enllaços químics per trencar).

Les plantes capten energia del Sol i la guarden en la seva estructura. Després l'aprofitarem en forma de fusta, carbó o petroli. Així podríem dir que dins la llar de foc hi tenim un petit fragment del Sol. Potser d'aquí ve la seva màgia.

Posted in: Vida