Per força he de parlar del nou president dels Estats Units d'Amèrica. I ho faré seguint la màxima d'algú que va dir que el president dels Estats Units l'hauríem de votar entre tota la població mundial, per la repercussió de les seves decisions.
És evident que aquest home representa un canvi. Un canvi que el seu país, i la resta del món necessitem. També és cert que les expectatives que hi han abocades a la seva persona i al seu equip són tan grans, que difícilment assolirà l'objectiu desitjat. Però si enfoca bé les seves accions ja podrem estar tots una mica més tranquils.
Els canvis que haurà d'afrontar són sobretot a dos nivells: econòmics i socials, tant en l'àmbit intern com en l'extern, per la incidència de les actuacions dels Estats Units.
A nivell econòmic, els Estats Units s'enfronten a una de les crisis més grans de la seva història. El model capitalista liberal se'ls enfonsa. Aquest model comporta l'aplicació del capitalisme sense normes. Dóna les màximes facilitats per muntar i desmuntar empreses, juga amb l'acomiadament lliure, la mobilitat de les persones i el consum intern del poble americà. Per altra banda, aquest model també comporta la mancança de millores socials (voluntàries) així com de l'estabilitat laboral. En aquest moment són un dels països on les desigualtats són més grans i on hi ha més pobres. El Govern, per altra banda, també està mancat de capacitat per intervenir en les regles del joc. Em repeteixo: no n'hi ha. I la població té els ulls posats a Europa.
A nivell social, el mestissatge natural del país es veu alterat quan el nombre d'hispans i de gent de color supera el nombre de blancs. I a més aquests ocupen els darrers llocs quant a la capacitat econòmica. I aquests han decidit el president del seu país. N'esperen unes mesures que els permetin l'accés a un millor nivell de vida, en igualtat de condicions. Qui millor que un dels seus per aconseguir-ho.
A nivell de política exterior tothom espera un canvi, des dels països musulmans de l'Orient Mitjà, passant per Europa i la Xina i fins a l'Amèrica Llatina dels Chavez, Morales o Castro. El món n'espera un ajut més del tipus de "pare protector", que no pas de "pare dictador", que era el que hi havia fins ara. Tots plegats n'esperem el lideratge polític del món global que ens porti cap un món millor, però que cadascú hi arribi al seu ritme. No al ritme que imposen els Estats Units a cops de fanal.
Jo sóc dels escèptics. Penso que pot passar com amb Lula da Silva al Brasil. Les expectatives que hi havia eren tan altes, que tot i la millora del país, n'hi ha molts de decebuts. A banda de les expectatives, crec que el president dels Estats Units també és presoner d'una oligarquia que dirigeix l'economia mundial sense compassió. I que no és facil disposar d'un equip prou ampli i sòlid per arribar a la destinació volguda.
Només de pensar amb el nombre de càrrecs que ha de nomenar ja em pugen les pulsacions. De tots aquests, la gran majoria els nomenarà perquè li ha aconsellat una persona concreta. Per tant, considero que el marge d'error és molt gran. I ja som al final del camí.
Que tingui molta sort, la seva sort serà la nostra.
És evident que aquest home representa un canvi. Un canvi que el seu país, i la resta del món necessitem. També és cert que les expectatives que hi han abocades a la seva persona i al seu equip són tan grans, que difícilment assolirà l'objectiu desitjat. Però si enfoca bé les seves accions ja podrem estar tots una mica més tranquils.
Els canvis que haurà d'afrontar són sobretot a dos nivells: econòmics i socials, tant en l'àmbit intern com en l'extern, per la incidència de les actuacions dels Estats Units.
A nivell econòmic, els Estats Units s'enfronten a una de les crisis més grans de la seva història. El model capitalista liberal se'ls enfonsa. Aquest model comporta l'aplicació del capitalisme sense normes. Dóna les màximes facilitats per muntar i desmuntar empreses, juga amb l'acomiadament lliure, la mobilitat de les persones i el consum intern del poble americà. Per altra banda, aquest model també comporta la mancança de millores socials (voluntàries) així com de l'estabilitat laboral. En aquest moment són un dels països on les desigualtats són més grans i on hi ha més pobres. El Govern, per altra banda, també està mancat de capacitat per intervenir en les regles del joc. Em repeteixo: no n'hi ha. I la població té els ulls posats a Europa.
A nivell social, el mestissatge natural del país es veu alterat quan el nombre d'hispans i de gent de color supera el nombre de blancs. I a més aquests ocupen els darrers llocs quant a la capacitat econòmica. I aquests han decidit el president del seu país. N'esperen unes mesures que els permetin l'accés a un millor nivell de vida, en igualtat de condicions. Qui millor que un dels seus per aconseguir-ho.
A nivell de política exterior tothom espera un canvi, des dels països musulmans de l'Orient Mitjà, passant per Europa i la Xina i fins a l'Amèrica Llatina dels Chavez, Morales o Castro. El món n'espera un ajut més del tipus de "pare protector", que no pas de "pare dictador", que era el que hi havia fins ara. Tots plegats n'esperem el lideratge polític del món global que ens porti cap un món millor, però que cadascú hi arribi al seu ritme. No al ritme que imposen els Estats Units a cops de fanal.
Jo sóc dels escèptics. Penso que pot passar com amb Lula da Silva al Brasil. Les expectatives que hi havia eren tan altes, que tot i la millora del país, n'hi ha molts de decebuts. A banda de les expectatives, crec que el president dels Estats Units també és presoner d'una oligarquia que dirigeix l'economia mundial sense compassió. I que no és facil disposar d'un equip prou ampli i sòlid per arribar a la destinació volguda.
Només de pensar amb el nombre de càrrecs que ha de nomenar ja em pugen les pulsacions. De tots aquests, la gran majoria els nomenarà perquè li ha aconsellat una persona concreta. Per tant, considero que el marge d'error és molt gran. I ja som al final del camí.
Que tingui molta sort, la seva sort serà la nostra.
Posted in: Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada