L'art de parlar bé

Jo sóc un clàssic amb totes les de la llei. Com a tal, estic encantat amb aquells polítics -pocs- que són capaços de fer discursos que diuen coses. Que se'ls entén, i que a més son capaços d'introduir recursos retòrics i cites que fa més amena l'audició. Aquesta capacitat era molt més acceptada en el noucentisme o a principis del segle XX que en l'actualitat, on suposo que als nostres polítics se'ls valora més altres capacitats que aquesta.

Dies enrera estava parlant de forma informal amb un polític nostre que ostenta aquesta capacitat, i en parlar d'un tema concret ens va dir: "això és un oxímoron". Les dues persones que erem al davant ens vam mirar amb cara d'incrèduls, perquè no sabíem què volia dir.

Quan vaig tenir temps vaig posar-me a buscar informació al respecte, amb aquesta eina tan fantàstica que és internet on hi ha tanta informació inútil, que és la que m'agrada a mi.

Vaig trobar que un dels millors oradors del segle XX va ser Winston Churchill, que entenent la força dels recursos retòrics els feia servir tots. Així, faig un recull d'alguns dels tecnicismes retòrics utilitzats per ell mateix:

Asíndeton. Que es tracta de la supressió de conjuncions. "Aquell era el nostre temor constant; un cop rera l'altre, pèrdues enormes, perills tremends. Tot maleguanyat."

Anàfora (paral·lel·lisme). Repetició de paraules o locucions al començament d'oracions seguides. "Lluitarem a les platges. Lluitarem a les pistes d'aterratge. Lluitarem als camps i als carrers, lluitarem a les muntanyes. No ens rendirem mai."

Lítote. Restar importància a propòsit per aconseguir un efecte dramàtic o còmic. "Les coses seguien el seu curs mentre el mapa d'Europa canviava."

Paradoxa. Anomalia de la lògica per contradicció, però de sentit coherent i revelador. "... decidit només a ser indecís, resolt només a ser irresolut, ferm en deixar-se portar, sòlit en fluidesa, ..."

Catacresi. Imatge inesperada que varia l'ús normal d'una paraula. "... una nova Època Fosca més sinistra encara ... a la llum de la ciència pervertida."

Conversió. Repetició d'una paraula al final de frases successives. "... l'amor a la pau, l'esforç per la pau, la lluita per la pau, la búsqueda de la pau, ..."

Antítesi. Juxtaposició d'idees oposades enunciades simètricament. "Si ens unim res és impossible, si ens dividim tot fracassarà."

Pleonasme. Repetició de la mateixa idea per donar èmfasi. "Els perills i dificultats no desapareixeran tancant els ulls. No desapareixeran limitant-nos a veure què passa; ni desapareixeran amb una política d'apaivagament."

Assonància i aliteració. Repetició de sons vocals i consonants. "Que rodi. Que rodi en plena plenamar, inexorable, irresistible, benigne, fins costes més obertes i temps més favorables."

Joc de paraules. Canviar l'ordre de les paraules d'una frase emprada prèviament. "Això no és la fi. No és ni tan sols el principi de la fi. Però potser sigui la fi del principi."

Oxímoron. Juxtaposició de dues paraules o imatges contradictòries. "... un teló d'acer ha caigut de costat a costat del continent."

Perífrasi. Expressió retorcida, complicada. "... no és possible en la opinió del Govern de Sa Majestat classificar-lo d'esclavitut en l'accepció extrema de la paraula sense còrrer cert risc de caure en la inexactitud terminològica."

Metonímia. Utilització d'un sol terme o imatge per referir-se a un concepte més ampli. "Donem la benvinguda a Rússia al lloc que li correspon... Donem la benvinguda a la seva bandera sobre els mars."

Reduplicació. Repetició d'una o més paraules amb finalitat emfàtiques. "... aquesta és la lliçó: no rendir-se mai, no rendir-se mai, mai, mai, mai, ..."

En aquesta època tenim la sort que no tenia Òscar Wilde, quan deia "és molt trist que avui en dia escassegi tant la informació inútil".

Posted in: Anècdotes