Quan vaig anar a Cuba, deu fer quatre o cinc anys, li vaig demanar a un cubà què feia tanta gent fent cua pertot arreu. Em va dir que els cubans sempre esperen, uns una cosa i els altres altres coses, però finalment sempre esperen. Ara ens toca a nosaltres esperar.
Aquests darrers mesos he pogut comprovar en la pròpia carn el mal funcionament del nostre país i la manca de previsió en la qual ens movem. Resulta que per una banda el president Zapatero diu que a l'hora de comptabilitzar l'atur no s'ha de tenir en compte els que s'estan formant perquè no estan aturats, sinó que s'estan preparant per entrar al mercat laboral. Però per altra banda, quan una persona que està a l'atur i decideix reemprendre els estudis es troba en llistes d'espera i manca de places en general.
Avui he llegit la notícia que hi ha una mancança d'unes 6000 places de formació professional. Jo diria que són moltes més. Però si tots estem d'acord en que falten professionals en tots els àmbits: lampistes, fusters, hostaleria, educació infantil, infermeria, ... com és que hi hagi gent disposada a entrar en aquests cursos de formació i que no hi hagi places! Manca de previsió.
Tampoc acabo d'entendre que hi hagi la limitació que hi ha a estudis universitaris com per exemple medicina i que per altra banda, els nostres hospitals estan plens de professionals d'altres països per la manca de titulats nacionals. Manca de previsió.
Si el Govern ha de tenir un paper, aquest ha de ser de regular i equilibrar oferta i demanda i dirigir els estudiants cap a les noves titulacions i a la idea que tenim de país. Aquí potser no tenim idea de cap on han d'anar el país ni de què ha de fer el govern.
Posted in: Actualitat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada