Tinc un amic meu que va tenir una malaltia coronària. Va visitar 10 cardiòlegs. Els 9 primers li van dir que s'havia d'operar, el desè li va dir que no. I es va creure aquest darrer. Uns mesos més tard, va tenir una aturada cardíaca i el van haver d'operar a cor obert amb urgència. D'això fa més de vint anys i encara corre per Figueres. Jo he fet una cosa semblant perquè escric aquesta entrada quan estem tancant l'any 2010 i tot són estadístiques negatives, números vermells, hipoteques, crèdits impagats, governs endeutats, empreses en fallida, ... Mirant entre tota aquesta maranya de notícies de mal empassar n'he trobat una de positiva, i d'aquesta en vull parlar.
Si preguntem a la gent què opina sobre l'envelliment, motl probablement ens contestin com va fer Maurice Chevalier: “la vellesa no es tan dolenta si tenim en compte l'alternativa”. La rigidesa de les articulacions, la debilitat dels músculs, la decoloració de la vista i la pèrdua de memòria, juntament amb el menyspreu creixent del món modern cap a la vellesa, sembla una terrible perspectiva no gaire millor que la mort. No obstant això, la humanitat s'equivoca de tenir por de l'envelliment. La vida no és un llarg i lent declivi des de les terres altes assolellades cap a la fosca vall de la mort. És més aviat un sifó.
Quan la gent enceta la vida adulta és, de mitjana, molt alegre. Les coses van costa avall des de la joventut fins a l'edat madura, arribant al seu punt més baix en allò conegut com la crisi de la mitjana edat. Fins aquí, tot més o menys conegut. La part sorprenent ve a partir d'aquí, perquè tot i que en el camí cap a la vellesa es perden coses com la vitalitat, l'agudesa mental i visual, el cert és que es guanya en allò que ens passem al vida perseguint: la felicitat.
Aquesta curiosa troballa ha sorgit d'una nova branca de l'economia que tracta d'una mesura del benestar humà més satisfactòria que els diners. L'economia convencional utilitza els diners com a mesura d'utilitat, però en cap cas fa referència al benestar. No obstant això, alguns economistes convençuts de la relació directa entre diners i benestar, han decidit anar al moll de la qüestió i mesurar la felicitat mateixa.
Aquestes idees han penetrat en el camp de la política, a partir del Bhutan, on el concepte de Felicitat Nacional Bruta forma part del procés de planificació (algú amb mala bava ha dit que és perquè els diners els acumula el seu rei absolutista). Totes les noves polítiques han de tenir una avalució del FIB, similar a l'impacte ambiental que fem servir aquí. L'any 2008 el president Sarkozy va demanar a dos economistes premis Nobel, Amartya Seu i Joseph Stiglitz, una mesura més àmplia del benestar que el PIB nacional. En el mateix sentit, el mes passat, David Cameron, va anunciar que el govern britànic començaria a recollir dades sobre el benestar.
Hi ha un munt de dades sobre aquest tema recollides pel General Social Survey, l'Eurobaròmetre i Gallup. La qüestió és trobar la resposta a la pregunta: què fa feliç a la gent?
Hi ha quatre factors principals que influeixen en la felicitat: el gènere, la personalitat, les circumstàncies externes i l'edat.
Em centraré en l'edat. Si es demana a un grup de gent de 30 anys i a un grup de 70 anys (com ja s'ha fet als Estats Units) qui creieu que és més feliç, tots dos grups coincideixen en que és el grup de 30 anys. Però quan s'avalua el seu propi benestar, els de 70 són el grup més feliç. Aquesta corba anomenada “sifó” (té forma d'U) es repeteix en tots els països, amb variacions. Així en la part superior de la taula hi hauria els ucraïnesos que arriben al punt més baix de benestar als 62 anys. A l'altre extrem hi ha els suïssos que assoleixen el mateix punt als 35 anys, però en la gran majoria de països aquest punt se situa entre els 40 i els 50 anys. La mitjana mundial és de 46 anys.
Per la qual cosa, i posats a estrenar aquest any 2011 i que jo en tinc 46, a partir d'aquest moment la meva felicitat / benestar només ha de fer que augmentar. Hem de ser optimistes. Bon any 2011 a tothom.
Fonts: The economist, Jean Paul Fitoussi
Posted in: 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada