La revolució de Wikileaks

Una de les notícies del 2010 i que segurament s'allargarà força temps, ha estat la publicació de suposats “secrets d'Estat” de nombrosos estats a la pàgina web anomenada wikileaks, creada per l'australià Julian Assange. L'impacte mundial que han tingut aquestes publicacions i la posterior detenció del seu propietari obren moltes incògnites, sobretot en la forma en què ha de circular la informació “top secret” dels governs, l'intervencionisme de determinades potències i les actuacions quan són descobertes.

Per intentar seguir el fil de tot plegat, tinc unes quantes preguntes que intentaré anar explicant.

Què és wikileaks?

És una pàgina web dedicada a treure a la llum documents secrets. Ofereix anonimat a les fonts, verifica la informació i la publica a la xarxa, sovint filtrant-la primer a diaris de referència, que n'acrediten l'autenticitat. S'ha guanyat fama mundial per haver publicat material sensible de governs, sobretot dels Estats Units. Com a wikipedia, l'enciclopèdia digital de qui va copiar el format, són els internautes els qui alimenten el portal enviant documents secrets als quals tenen accés. D'aquí el nom de la web, que afegeix el prefix wiki a la paraula anglesa leaks (filtracions).

Com funciona?

Un nombre indeterminat de voluntaris (els experts creuen que poden ser més d'un miler) s'encarreguen de llegir els documents que envien els internautes, verificar-los i donar-los forma. També són voluntaris els que defensen la infraestrucutra dels ciberatacs. Només un equip reduit treballa a temps complet per Assange. El sistema està protegit amb la millor tecnologia digital, i molts dels seus membres només es coneixen a través de xats. Wikileaks treballa amb servidors de diferents països, com Suècia i Islàndia, on les lleis de protecció dels drets digitals són més estrictes. Quan reben un atac ràpidament es mouen a d'altres països. Amb tot l'enrenou per l'empresonament d'Assange, Wikileaks no ha deixat de difondre cables diplomàtics secrets ni un sol dia.

És periodisme?

Tot i no cenyir-se a les formes convencionals (en procés de canvi per la ràpida irrupció de noves tecnologies) les filtracions de Wikileaks són una manera de difondre informació que, prèviament, s'ha contrastat (cal remarca que fins ara no ha aparegut cap freu) i són, també, una bona base informativa per als mitjans que en treuen el suc.

Què en penso de tot plegat?

Per al degà de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, Josep Maria Català, no hi ha dubtes que “és una forma periodística que forçarà a evolucionar estructures massa ancorades en el passat”. Per tant, segur que d'entrada forçarà canvis en el sistema d'intercanvis de cables diplomàtics cap a sistemes encriptats i que assegurin la confidencialitat. Per altra banda, també sobta determinada informació que circula en aquests cables basada en anàlisis subjectius molt superficials i les importans decisions que se'n poden derivar. Finalment, també vull destacar l'intervencionisme dels governs afectats per les filtracions en forma de la detenció de Julian Assange basada en una acusació de poca consistència per delictes sexuals a Suècia. Segur que en continuarem sentint a parlar.

Font: Ara

Posted in: Actualitat